600 079 999 (24h)

Drogues dures i toves, distinció social però no científica

És habitual que certes drogues com l’alcohol o el tabac es considerin popularment com drogues “toves”, malgrat els seus coneguts efectes perjudicials sobre la salut. No obstant això, resulta més cridaner que això també passi en articles científics, segons ha revelat una recent investigació.

En l’estudi, publicat a The American Journal of Drug and Alcohol Abuse, s’han analitzat 132 articles científics publicats entre els anys 2011 i 2015, dels quals més del 93% va utilitzar el terme “droga dura” per referir-se a diverses substàncies, mentre que un 33% va emprar el terme “droga tova”. Els autors de la investigació asseguren en l’article que “en general no es proporcionava informació sobre les raons per a considerar certs fàrmacs com durs o tous”.

Segons un dels autors de l’estudi, Michal Turček, de la Universitat de Bratislava, “utilitzar els termes dura o tova en parlar de drogues en l’àmbit científic és com caminar sobre una capa de gel molt fina”. Aquest investigador assegura que “no hi ha consens sobre el significat d’aquests termes”, de manera que conclou que “hem de evitar-los, llevat que siguin adequadament clarificats i precisats”.

Però la realitat és que “és molt difícil establir un criteri per diferenciar les drogues entre dures i toves”, explica el president de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i altres Toxicomanies (Sociodrogalcohol), Francisco Pascual. Segons aquest especialista clínic, “fa més de 20 anys que aquests termes haurien d’estar desterrats de la literatura científica, ja que és una classificació totalment fictícia”.
Pascual assegura que l’única classificació que es pot fer és pel tipus d’efectes i diferenciar així entre substàncies “depressores, estimulants i psicodislépticas” (o que distorsionen la percepció de la realitat), ja que els termes tova o dura l’únic que aconsegueixen és “disminuir la percepció de risc d’unes substàncies que solen ser tòxiques i nocives”.

Turček coincideix que prefereix evitar aquest tipus de classificacions i assegura que en la seva pràctica clínica diària es concentra “més en les característiques específiques de cada substància, com la toxicitat, la intensitat dels efectes o el potencial addictiu, entre d’altres”.

Pascual reconeix que aquesta classificació va poder tenir certa utilitat en una època en què el consum d’heroïna es va convertir en un problema social i de salut pública, “tant per la malalties que es contreien per la forma de consumir-la com per la delinqüència que es va generar “, però recorda que aquesta forma de catalogar les drogues” va servir per excloure la que jo considero que és la droga més problemàtica, l’alcohol “.
“L’alcohol és la droga número u”

Precisament una de les dades més cridaners de l’estudi de Turček és que l’alcohol hagi estat catalogat com una droga tova en el 95% dels articles que esmentaven aquesta substància. “L’alcohol és la droga número u, ja que ocasiona més de 25.000 morts a l’any, quan d’heroïna no hi haurà més de 150”, explica Pascual, que insisteix a recordar que “l’alcohol és l’única droga que et provoca una mort per síndrome d’abstinència “.
Entre els altres resultats de l’estudi hi ha algunes dades que no resulten tan sorprenents, com el fet que la droga que més vegades és catalogada com tova és el cànnabis. No obstant això, també crida l’atenció el fet que al·lucinògens com l’LSD siguin majoritàriament catalogats com una droga dura, tot i que aquestes substàncies no es consideren especialment addictives, ni tòxiques.

Respecte a la utilització d’aquests termes en mitjans de comunicació, tots dos investigadors coincideixen que haurien de limitar-. Segons Turček, “els investigadors no som jutges, per la qual cosa no podem dir als periodistes que no utilitzin certs termes, però crec que si els utilitzen, haurien de ser clars i explicar per què esmenten aquesta substància com dura o tova”.