You are currently viewing Com evitar recaigudes en l’alcohol?

Com evitar recaigudes en l’alcohol?

Quan un pacient comença un tractament per a l’addicció a l’alcohol, el tema de les recaigudes és el que més sol preocupar-lo. Per això, la lluita contra el desig de continuar consumint alcohol ha de ser diària i constant.
L’alcholisme és una malaltia crònica i amb tendència a les recaigudes, que són normals dins del procés de rehabilitació. El que és important és aprendre a reconèixer-les, admetre el que són i, finalment, aconseguir superar-les. Tot i així, és un procés més dins de la superació de l’alcoholisme.

L’eficàcia de les teràpies contra la dependència

Diversos estudis han demostrat que les teràpies contra la dependència funcionen. Pretenen que l’addicte prengui consciència que no pot continuar consumint i acabi per no necessitar-ho ni voler-ho. Les recaigudes són el gran perill, però la clau de l’èxit és no veure l’abandó com una prohibició, sinó una opció avantatjosa.
L’amenaça de les recaigudes és tan gran que gran part del tractament contra les addiccions està dirigit a prevenir-les.

Desintoxicació

La teràpia comença amb la desintoxicació, que dura entre una i dues setmanes, i que en els casos més greus requerirà un ingrés.
Gràcies a l’administració de certs fàrmacs, el pacient aconsegueix eliminar la dependència física i superar la síndrome d’abstinència, suavitzant els símptomes que apareixen després del cessament sobtat del consum.

Un cop superada la dependència física amb la desintoxicació, queda l’apetència, el desig. Quan un ha deixat una substància o activitat recorda el plaer, un pensa que potser si torna pugui controlar-lo. Però una vegada que s’ha estat addicte és difícil tornar a consumir sense caure de nou a l’addicció, perquè queda una memòria biològica al cervell.

Per aquest motiu, l’èxit de la teràpia es xifra en el cessament complet del consum. La probabilitat de tornar a la conducta dependent és tan elevada en qui ha desenvolupat una dependència no és aconsellable recomanar-li que faci servir els seus esforços a beure de forma controlada. La dependència es pot superar, però al cervell persisteix una memòria addictiva disposada a reactivar-la.

Deshabituació

La segona fase del tractament, la deshabituació, es dedica a combatre aquest desig per consumir i es pot prolongar entre un i dos anys. La teràpia, que se sol recolzar en l’administració d’alguns fàrmacs, consisteix a fer entrevistes psicoterapèutiques individuals i en grup.

L’objectiu de tractar les recaigudes com una part més de la desintoxicació de l’alcoholisme és poder ensenyar el pacient a reconèixer-les i actuar contra elles mateixes. D’aquesta manera, podeu anar adquirint nous hàbits saludables, a més d’apoderar-se psicològicament.

Evitar estímuls cognitius o ambientals associats al consum

L’impuls imperiós per consumir pot reaparèixer en persones amb abstinència estabilitzada a partir de certs estímuls cognitius o ambientals associats al consum, ja sigui associats al plaer que s’espera obtenir de la substància o comportament oa l’alleujament que s’espera aconseguir després de la carència. La recaiguda pot ser el resultat tant d‟una situació d‟eufòria com de tristesa od‟estrès, així com l‟exposició a un ambient amb moltes incitacions al consum. En línies generals, no és aconsellable que el pacient es desenvolupi en ambients en què abans va abusar de substàncies o es fiqui en situacions que s’hi associaven al consum.

«El més senzill és que el pacient aprengui a identificar i evitar el nombre més gran possible de factors de risc de recaiguda».

Quan el pacient no pugui eludir l’amenaça, les entrevistes individuals i en grup us ensenyaran a fer front a les situacions de risc i minimitzar les probabilitats de recaiguda.
Sortejar la recaiguda durant el major temps possible és fonamental perquè els estudis suggereixen que, com més es prolongui l’abstinència, més grans són les possibilitats que el pacient aconsegueixi superar la seva addicció.

L’experiència ens diu que, al final, la clau de l’èxit és aconseguir que el bebedor no vegi l’abandonament de l’alcohol com una prohibició, sinó com una opció personal on la seva dicotomia inicial es decanta pels beneficis d’una vida allunyada alcohol.