Conseqüències de l’abús en el consum d’alcohol

Conseqüències de l’abús en el consum d’alcohol

Conseqüències físiques

L’alcohol és una substància soluble en aigua i circula lliurement per tot l’organisme afectant a cèl·lules i teixits, comença un procés de canvis metabòlics, que en la seva primera etapa dóna lloc al acetaldehid que és més tòxic que l’alcohol.

L’oxidació de l’alcohol en els teixits (principalment en el fetge) determina una important utilització de substàncies que existeixen en forma limitada i indispensables per al metabolisme adequat dels greixos.

Quan el consum de l’alcohol és excessiu, el malbaratament d’aquestes substàncies provoca greus alteracions en el metabolisme dels greixos, el que dóna com a resultat fetge gras o esteatosi hepàtica, que de no ser controlada amb la supressió del consum de l’alcohol portaria posteriorment a la cirrosi hepàtica, una de les complicacions més serioses i freqüents dels alcohòlics.

Produeix anèmia

Beure molt pot provocar que disminueixi la quantitat d’oxigen que porten els glòbuls vermells provocant fatiga, problemes respiratoris o mals de cap.

Augmenta probabilitats d’atac cardíac

Beure molt pot provocar que disminueixi la quantitat d’oxigen que porten els glòbuls vermells provocant fatiga, problemes respiratoris o mals de cap.

  • Alta presió arterial.
  • Cardiomiopaties.
  • Arrítmies
  • Stroke

Perjudica el fetge

  • Fibrosis.
  • Cirrosis.
  • Hepatitis.

Produeix cancer

Encara que l’alcohol no és determinant de càncer per acció directa sobre els teixits, sí que és un dissolvent molt efectiu per a les substàncies cancerígenes i permet la lliure circulació d’aquestes per tot l’organisme, la qual cosa augmenta el risc de càncer de llengua, boca, faringe , laringe, esòfag i fetge, així com de càncer de còlon, recte, mama i pulmons.

L’alcohol pot incrementar el risc de desenvolupes certs tipus de càncer:

  • Fetge
  • Gola
  • Laringe
  • Boca
  • Colon
  • Recte
  • Mama
  • Pulmons
  • Esòfag

Els científics creuen que el risc arriba quan el cos converteix l’alcohol en acetaldehid, un potent carcinogen.

El risc de càncer és encara més gran en els bevedors que també fumen.

Augmenta la pressió arterial

L’alcohol té com a resultat final hipertensió arterial per la ingestió exagerada de lípids i l’efecte sobre les glàndules suprarenals que produeixen cortisona.

L’alcohol pot modificar el funcionament del sistema nerviós simpàtic, el qual controla la constricció i dilatació dels vasos sanguinis en resposta a l’estrès, temperatura o esforç.

L’alta pressió arterial pot guiar molts altres problemes de salut: malalties del cor, renals o infarts cerebrals.

Empitjora el funcionament del sistema respiratori

La ingesta crònica d’alcohol pot provocar la disminució d’importants funcions cel·lulars en els pulmons.

Produeix problemes de la pell

L’ús crònic i excessiu de l’alcohol està associat amb un ampli rang de desordres de la pell: urticària, psoriasi, dermatitis seborreica i rosacea.

Produeix disfuncions sexuals

El consum a llarg termini d’alcohol pot provocar danys en el sistema nerviós central i en el sistema nerviós perifèric, resultant en una pèrdua de desig sexual i impotència en homes. Això es produeix per la reducció de la testosterona per atròfia dels testicles.

Les begudes alcohòliques són depressores de la funció sexual. En persones normals que ocasionalment beuen en excés, l’efecte depressor transitori sobre el sistema nerviós, sobre el cervell i medul·la espinal, actua com bloquejador dels reflexos que determinen en gran part l’erecció i l’ejaculació.

Empitjora el funcionament del sistema immunològic

Beure massa pot debilitar el teu sistema immune, fent que sigui més senzill que el cos contregui malalties.

Els bevedors crònics tenen més probabilitats de contraure malalties com la pneumònia o la tuberculosi que la gent que no beu alcohol.

Empitjora el funcionament del pàncrees

L’alcohol provoca que el pàncrees produeixi substàncies tòxiques que poden guiar la inflamació del pàncrees (pancreatitis), el que al seu torn impedeix una correcta digestió.

Produeix dificultats en l’embaràs

Poden ocórrer parts prematurs i mort intrauterina perquè el nen no està preparat per a neutralitzar l’acció de l’alcohol i metabolitzar.

S’han observat naixements de nens amb lesions hepàtiques causa de la fragilitat d’aquesta glàndula.

També l’alcohol pot produir retard mental en 30 a 40% dels naixements, així com comportament anormal, trastorns de personalitat i conductes antisocials.

Conseqüències psicològiques

Pel que fa a les conseqüències psicològiques són diverses: afecta la presa de decisions, perduda d’autocontrol, perduda d’autoconsciència, pèrdua de gana, depressió, ansietat i violència en les relacions de parella. Les més importants són:

Afecta el funcionament del cervell

L’alcohol interfereix amb la forma en la qual es comuniquen les neurones cerebrals i afecta a com funciona el cervell.

Això pot provocar canvis en l’estat d’ànim, en el comportament i fer difícil pensar amb claredat o moure’ns coordinadament.

A mesura que s’envelleix, el cervell encongeix un 1,9% de mitjana cada dècada. No obstant això, l’alcoholisme augmenta aquesta velocitat en certes regions del cervell, resultant en pèrdues de memòria i altres símptomes com la demència.

Produeix depressió i ansietat

Depressió, ansietat i atacs de pànic són desordres que reporten normalment la gent dependent de l’alcohol.

Es coneix des de fa anys que sovint la depressió es dóna juntament amb l’alcoholisme, tot i que hi ha hagut un debat sobre quina d’elles ve primer -beure o la depressió.

Un llarg estudi realitzat a Nova Zelanda va mostrar que és beure freqüentment el que guia a la depressió.

Produeix psicosi

La psicosi és secundària a altres condicions provocades per l’alcohol. S’ha demostrat que l’ús d’alcohol provoca un increment del 800% de contraure desordres psicòtics en homes i del 300% en dones que no han tingut altres malalties mentals.

Els efectes d’una psicosi provocada per la ingesta d’alcohol inclouen un increment del risc de depressió i suïcidi, igual que alteracions psicosocials.

Produeix insomni

L’ús cróncio de l’alcohol pot portar a l’insomni, igual que a alteracions durant els somnis.

Disminueix les habilitats socials

Les habilitats socials disminueixen en les persones que pateixen d’alcoholisme a causa dels efectes neurotòxics de l’alcohol en el cervell, especialment en el còrtex prefrontal.

Les habilitats socials que queden afectades inclouen: percebre emocions facials, expressions facials o l’habilitat per entendre l’humor.

D’altra banda, hi ha estudis que han demostrat que la dependència de l’alcohol es relaciona directament amb la irritabilitat.

Conseqüències socials:

Les conseqüències socials i danys segons l’OMS són clares: l’any moren al món 3,3 milions de persones a causa del consum nociu d’alcohol, el que representa un 5,9% de totes les defuncions.

Només als Estats Units i el Canadà, l’abús de l’alcohol causa més de 100,000 morts a l’any. És la principal causa de mort en adolescents a causa dels accidents en carretera.

Altres coseqüències socials són:

  • Perjudica les relacions socials primàries, com la família.
  • Costos econòmics milionaris a l’any, tant de l’estat com de les persones que gasten massa en alcohol.
  • Pèrdua de productivitat laboral.
  • Assalts sexuals a persones èbries.
  • Violència: el consum excessiu d’alcohol està relacionat amb la violència de parella.

Deixa un comentari

Close Menu