Delirium Tremens: un sindrome d’abstinència mortal
SO001331

Delirium Tremens: un sindrome d’abstinència mortal

Cada dia insistim en el problema existent en relació al consum de l’alcohol; la seva gran acceptació i la seva presència en la vida quotidiana i d’oci han convertit el consum en un fet cultural amb percepció de risc baixa.

També insistim en que l’alcohol pot generar addicció fins arribar a perdre el control de la ingesta generant dependència a la substància. Aquesta dependència es manifesta no només a través de l’abús de la substància, sinó també amb signes i símptomes que apareixen quan no es consumeix i que són característics de la síndrome d’abstinència. Entre els fenòmens més greus de abstinència a l’alcohol trobem a Delirium Tremens.

La mecànica de l’abstinència

Un cop s’ha generat una dependència, retirar l’objecte al qual s’és dependent provoca síndrome d’abstinència; l’absència de la substància en el cos provoca reaccions simptomàtiques. És per això que en molts casos acabar amb l’alcoholisme no és tan senzill com retirar la possibilitat de consumir aquest tipus de begudes d’una vegada per totes. La manca d’aquesta substància també produeix una sèrie de símptomes que, de vegades, poden ser perillosos per si mateixos.

Generalment es produeix l’efecte contrari al que provoca la substància, la qual cosa vol dir que en el cas d’una substància depressora (com l’alcohol) es produiran símptomes de tipus maníac, mentre que en el cas de les excitants la síndrome d’abstinència consistirà en una baixada de l’activitat general de l’organisme. En qualsevol cas, la retirada de la substància anhelada ha de ser controlada, ja que un cessament massa brusc del subministrament pot causar aquests síndromes.

Dins de les síndromes d’abstinència relatius a l’abús de l’alcohol, el considerat com a més greu és l’anomenat delirium tremens.

Què és el delirium tremens?

S’anomena delirium tremens al quadre confusional agut produït per la privació alcohòlica. És causat per la interrupció de la ingesta d’alcohol en bevedors crònics que han desenvolupat una dependència física, i freqüentment apareix després d’entre 4 i 72 hores d’abstinència.

Si bé el delirium tremens sol ocórrer en pacients que deixen de beure després d’un consum excessiu d’alcohol, és possible trobar casos en què aquesta síndrome ha estat causat per malalties, traumatismes o infeccions en individus amb alt consum d’alcohol en el passat.

Els símptomes del delirium tremens

Els principals símptomes que presenta aquesta síndrome són una desintegració de la consciència en què apareixen al·lucinacions visuals, deliris, labilitat emocional i estupor. Tremolors, agitació psicomotriu i convulsions també són freqüents.

Generalment, el delirium tremens té una durada curta, però independentment d’això es tracta d’una síndrome perillós, ja que un 20% dels casos resulten mortals en cas de no rebre atenció mèdica.

Fases del delirium tremens

En una primera fase, comencen a observar-se símptomes vegetatius com ara ansietat, taquicàrdia, marejos, inquietud i insomni, provocada per una pujada de noradrenalina en sang. Si s’arriba a la segona fase, al voltant de 24 hores després de la seva aparició, la intensitat dels símptomes anteriors augmenten, amb tremolors incontrolables i sudoració intensa. També poden aparèixer convulsions.

Finalment, en la tercera fase (definitòria del delirium tremens), apareix un estat d’alteració de la consciència anomenat obnubilació. Aquest està definit per la propensió a les distraccions i la confusió, juntament amb una profunda desorientació. El més característic d’aquesta fase és l’aparició d’al·lucinacions visuals (habitualment microzoopsias) i deliris, juntament amb una elevada sensació d’angoixa. Així mateix, també es presenten agitació, taquipnea, hipertèrmia i taquicàrdia.

Aquest tipus de perills per a la salut poden ser evitats detectant a temps casos d’addicció a l’alcohol, la qual cosa permet tancar-li el pas a temps a l’alcoholisme. L’ús d’aquesta classe de begudes està socialment molt acceptat i estès a tota classe de contextos, i és per això que detectar els seus primers signes pot arribar a ser complicat, atès el grau de normalització de l’abús d’aquestes substàncies.

Deixa un comentari

Close Menu