Les benzodiazepines són medicaments anomenats psicotròpics i sintètics que es fan servir en medicina per tractar problemes com el trastorn d’ansietat, l’estrès o l’insomni.

La seva fórmula química és C15H12N2O, i la seva denominació generalment acaba en les terminacions -am o -an (triazolam, oxazolam, midazolam) i -pam/-pa (diazepam, lorazepam, lormetazepam). Es tracta d’agents depressors del sistema nerviós que actuen de manera més selectiva que altres fàrmacs barbitúrics.

En particular, fan la seva funció sobre el sistema límbic, involucrat, entre altres funcions, en el control de les emocions i els estats de conducta. En altres paraules, actuen com a depressors del sistema nerviós central, donant una sensació de tranquil·litat similar a algunes drogues. Per això només han de ser prescrites per un professional de la medicina.

Possibles efectes adversos

Igual que passa amb molts medicaments ansiolítics, les benzodiazepines poden tenir efectes secundaris rellevants, entre els quals destaquen:

• Somnolència, especialment els primers dies de tractament.
• Debilitat, atordiment, pèrdua d’orientació.
• Lentitud de la parla, nàusees, mals de cap o dificultats de memòria.

Perill de dependència

Com apunta la guia per a professionals de la salut del Ministeri de Sanitat, les benzodiazepines es recepten habitualment per reduir els nivells d’ansietat, passa sovint que es consumeixen durant molt més temps del que el tractament amb aquests fàrmacs aconsella.
A més, moltes vegades són usades per ‘contrarestar’ els efectes d’altres drogues, com la cocaïna o les amfetamines, un comportament que es pot allargar en el temps fins a donar lloc a possibles addiccions. Quan una persona deixa de sentir efectes adversos de dependència després de consumir, probablement és perquè pateix una addicció a aquestes substàncies.
“Les benzodiazepines són la forma més ràpida i barata per tractar l’ansietat i l’insomni”, alerten des de Sanitat. “Encara que no sempre el més barat és el millor”. Les autoritats sanitàries adverteixen que els tractaments amb aquest medicament “no sempre deuria ser la primera elecció, sinó més aviat una alternativa”.

Medicalització de la vida

Vivim en una societat competitiva i estressant en què hem de sostenir rutines que exigeixen mantenir-se al límit del rendiment sense angoixa i sense claudicacions. En aquest context, a molts els costa fer front als problemes quotidians i recorren a la química per desconnectar, mitigar l’ansietat o per dormir.
La “medicalització de la vida” ha provocat que moltes circumstàncies que no són patològiques, sinó situacions vitals o de la vida quotidiana que són etiquetades erròniament com a trastorns d’ansietat o insomni, acabin sent tractades amb psicofàrmacs “en comptes de recórrer a una intervenció no farmacològica com l’educació sanitària o alguna intervenció psicològica, fet que suposa una pràctica errònia i amb potencial advers.