Evaluació del confinament en pacients en tractament

Evaluació del confinament en pacients en tractament

Des de Fòrum Montau vam voler veure com gestionaven el confinament, els pacients que estan en tractament amb nosaltres, sent un perfil de persones que presenten addicció, i per tant amb major vulnerabilitat al confinament.

Amb una mostra total de 107 persones, dels quals: un 65% de Barcelona, un 19% de Sevilla, un 7% de Girona, un 7% de Madrid i un 2% de València. La mitjana d’edat de la mostra és de 39 anys, dels quals el 84% són homes i el 16% dones. El temps de tractament oscil·la des d’un mes a 58 mesos. En la tercera setmana de confinament, el 59% dels pacients no estaven treballant, i del 41% dels quals sí, el 59% l’estan fent des de casa i el 41% de manera presencial.

Respecte a la mostra estudiada quan consultem amb quines substàncies presentaven major dificultat, el 65% dels enquestats consideraven que presentaven un consum d’alcohol problemàtic, el 64% amb la cocaïna, el 22% de cánnabis, 4% amb MDMA, 3% heroïna, 3% amb benzodiazepines.

També van considerar que presentaven problemes d’addicció comportamental (com ara: joc patològic, noves tecnologies, pòquer…) el 17% dels pacients que van acudir al centre per trastorn per dependència a substància.

Dins dels pacients que presenten específicament addicció comportamental , les dependències es distribueixen en: 12% joc patològic, 4% al treball, 7% als videojocs, 3% a les compres, 2% apostes esportives, 6% no presenten addicció comportamental, 3% al sexe, 9% unes altres com menjar, anomenades, o comportamental no específica.

Quant a la mena de tractament que han rebut els pacients, es va observar que el 47% seguia un règim ambulatori, el 41% havia seguit inicialment centre de dia i posteriorment règim ambulatori, 9% centre de dia, 3% seguiment o visites individuals.
Actualment, el 82% dels enquestats estan acudint a teràpia de manera online i el 18% de manera presencial.

Volíem observar com s’estaven sentint durant el confinament respecte al tractament podent triar diverses opcions, els enquestats van considerar sentir-se acompanyats pel centro en un 59%, en un 30% pels seus companys de teràpia, en un 28% per la família i els amics, un 8% se sentia atabalat respecte al tractament i un 1% se sentia molt sol.

Consultem als enquestats si durant el confinament havien detectat alguna dificultat o necessitat important de comunicar per a treballar-lo o prioritzar-lo dins del tractament. El 54% dels enquestats no han identificat cap necessitat important de comunicar o prioritzar dins del seu tractament, el 46% sí, comentant sobretot dificultats amb les relacions familiars, donant major prioritat al tractament, a alguns els ha servit per a observar-se i veure que presenten una baixa autoestima i baix autoconcepte, entre altres necessitats.

Durant el confinament, en relació al ritme de vida que portaven anteriorment a l’establiment de l’estat d’alarma, respecte a l’ansietat, un 54% van considerar que l’ansietat havia augmentat una mica, sentint-se una mica inquiets, el 30% van considerar que s’havien mantingut estables, no notant diferència en relació a la seva rutina habitual, el 12% van considerar que l’ansietat havia descendit i es notaven una mica més tranquils, i el 4% va percebre que els seus nivells d’ansietat havien augmentat molt i que estaven molt intranquils.

Durant el confinament, respecte al seu estat d’ànim, el 44% considera que s’ha mantingut estable, no notant diferència en relació a la seva rutina habitual; el 34% consideren que ha descendit, notant-se una mica més tristos; el 18% consideren que ha augmentat una mica sentint-se satisfets; el 3% considera que ha augmentat molt i se senten molt bé, i l’1% consideren que ha descendit molt i es noten molt més tristos.

Des del centre, sempre estem disposats a ajudar-los, i els animem molt a compartir el que van sentint i saber demanar ajuda quan la necessiten, també treballem la importància de no deixar-se portar per les emocions evitant utilitzar d’excusa l’emoció per a incomplir les seves obligacions. De manera que som estrictes amb el compliment de la rutina del dia a dia.

Respecte a les diferents estratègies que els pacients recorren quan tenen…:

– La sensació d’aclaparament o ganes de consumir, un 70% dels enquestats recorren a demanar ajuda al centre, companys o família; el 40% se centren molt més a complir la rutina, l’11% li dóna moltes voltes al capdavant i pensen molt sobre la situació, el 10% consideren que mai es noten més atabalats i el 4% es deixen portar per aquesta situació. Sent les més utilitzades demanar ajuda i centrar-se en la rutina.

Sensació de tristesa, un 60% demana ajuda, el 40% se centren molt més a complir la rutina, el 23% no se sent més trist, el 6% li dóna voltes al capdavant, el 6% es recrea en aquesta emoció deixant-se portar per ella. Sent les més utilitzades demanar ajuda i centrar-se en la rutina.

Durant el confinament, complir amb la rutina, el 38% consideren que se’ls fa més costa amunt, una mica més difícil, el 33% consideren que s’ha mantingut estable, compleixen igual, no notant diferència a la seva rutina habitual, el 15% li resulta una mica més fàcil complir amb ella, l’11% els resulta molt més fàcil de l’habitual i el 3% se’ls fa molt costa amunt, bastant més complicat.

Els enquestats refereixen que el que més els està costant en un 32% és fer la rutina esportiva, el 19% cridar a companys, el 17% llegir, el 15% altres dificultats (com: desconnectar del treball, relacions familiars, acceptar la realitat, conviure amb si mateix…), el 14% gestionar el mal humor, el 13% aixecar-se i al 5% no els costa.
A pesar que els està costant, consideren que el que més els aquesta ajudant a gestionar millor el confinament, assenyalen que les coses que millor els fan estar són: complir amb tota la rutina 63%, 45% el suport del centre, el 44% cridar a companys, el 36% la rutina esportiva, 26% gestionar el mal humor, 25% aixecar-se a l’hora, el 19% llegir.

Amb la condició d’observar com gestionaven el seu temps ara que amb el confinament han d’estar a casa, qüestionem que tipus d’activitats realitzaven en els seus temps morts, el 65% sèries/pel·lícules, el 41% estudi i lectura, el 16% jocs de taula, el 16% xarxes socials, el 10% jocs d’apostes, el 9% videojocs, i el 14% altres activitats com cuina o dibuix.

El temps de mitjana que li dediquen al dia a cada activitat és:

Sèries/pel·lícules: 51% persones dediquen 2h/dia, 41% persones 1h/dia, 4% persones 3-4h/dia, 4% dediquen més de 5-6h/dia.
Videojocs: 81% de persones no ho fan, 15% dediquen 1hora al dia, 3% de persones 2h/dia, 1% de persones més de 12h/dia.
Jocs d’apostes: 10% de persones dediquen 1h/dia, 90% de persones no ho fan
Estudi/lectura: 21% de persones no ho fan, 37% de persones dediquen 1h/dia, 30% de persones dediquen 2h/dia, 5% de persones dediquen 3-4h/dia, 2% de persones dediquen 5-6h/dia.
Jocs de taula: 64% de persones no ho fan, 29% de persones dediquen 1h/dia, 6% dediquen 2h/dia, 1% dedica més de 12h/dia
Xarxes: 35% no ho fan, 51% de persones dediquen 1h/dia, 12% de persones dediquen 2h/dia, 1% de persones dediquen 3-4h/dia, 1% de persones dediquen més de 12 hores.
Uns altres com dibuixar, cuinar… 42% de persones no ho fan, 33% de persones dediquen 1h/dia, 20% de persones dediquen 2h/dia, 3% de persones dediquen 3-4h/dia, 1% de persones dediquen 5-6h/dia, 1% de persones dediquen 7-8h/dia.

Respecte a si identifiquen que han canviat els valors respecte a abans del confinament, consideren que ha augmentat la importància del contacte físic amb els seus sers estimats 55%, la importància dels passejos 48%, la importància de visitar als seus sers estimats 46%, la importància del tractament 45%, la importància de l’esport 44%, la importància d’anar d’excursió 37%, la importància d’anar a comprar 22%, i el 6% considera que continua valorant el mateix que abans.

En estar en confinament, és fàcil entrar en pèrdua dels hàbits tals com menjar, dormir, horaris… Per això, considerem important preguntar si havien observat canvis en l’alimentació. El 66% considera que mantenen els seus hàbits de sempre, el 15% pica menjada molt més entre hores, el 9% ha disminuït les ingesta, el 9% ha augmentat molt les ingestes i l’1% només li ve de gust i menja coses hipercalóricas.

Considerem important veure l’impacte que el confinament tenia respecte a les relacions personals amb qui es conviu. El 41% considera que la relació ha millorat molt i hi ha més comunicació, el 36% considera que mantenen la mateixa relació amb algun enfrontament puntual, el 18% considera que la relació ha millorat molt, que hi ha més comunicació i foment d’activitats conjuntes i el 6% considera que ha anat a pitjor, i els costa establir converses mantenint una conducta evitativa. Amb la qual cosa concloem que a nivell general, el fet d’estar a casa i haver de conviure i passar molt més temps per causes majors ha ajudat al fet que les relacions interpersonals millorin i es facin més activitats conjuntes o augmenti la comunicació.
Finalment, vam voler saber i fomentar que fessin autocrítica de la situació i valoressin en quina cosa creien que el confinament els estava servint, el 49% va considerar que li està servint per a connectar més amb si mateix, el 30% per a connectar més amb la seva família, el 20% per a aprendre a gestionar-se el temps i l’1% per a destruir el seu estat anímic.