La cocaïna, un estimulant altament addictiu

La cocaïna, un estimulant altament addictiu

La cocaïna és un estimulant extremadament addictiu que afecta directament el cervell. La cocaïna ha estat cridada la droga dels anys vuitanta i noranta per la seva gran popularitat i ús estès en aquestes dècades. No obstant això, no és una droga nova. En realitat, la cocaïna és una de les drogues que es coneix des de fa més temps.

Les fulles de la coca, d’on s’obté la cocaïna, s’han ingerit per milers d’anys, mentre que la substància química pura, el clorhidrat de cocaïna, s’ha consumit per més de 100 anys.

 A principis de segle XX, la cocaïna purificada es va convertir en el principi actiu bàsic que s’emprava en la majoria dels tònics i elixirs creats per tractar una gran varietat de malalties.

La cocaïna pura era extreta originalment del full de l’arbust de la coca de el gènere Erythroxylum, que creixia principalment a Perú i Bolívia. A la dècada dels noranta, i després de diversos esforços per reduir el cultiu en aquests països, Colòmbia es va convertir en el país amb major cultiu de coca.

Actualment, la cocaïna és una droga classificada sota la Llista II ( “Schedule II”) de la Llei sobre substàncies controlades, el que significa que es considera que té un gran potencial per ser abusada

Al carrer, la substància és coneguda com, perica, neu, dama blanca, talc o coca.

Clorhidrat de cocaïna

La seva forma química pura és el clorhidrat de cocaïna. Tot i que els nivells de puresa d’aquesta varien depenent de la manipulació que es faci d’ella. La cocaïna de més qualitat arriba fins a un 98% de puresa i és coneguda amb el nom de “ien” al mercat negre. És la més costosa i té una aparença més blanca i brillant que les altres

El clorhidrat ve en forma de pols. S’estima que la cocaïna en pols que se serveix als carrers normalment té entre un 5% i un 40% de puresa. De vegades se li barreja amb substàncies molt perilloses com amfetamines o certs anestèsics.

Hi ha diferents varietats de “cocaínas blanques” de mitjana o baixa puresa. La més popular és una coneguda com “guix”. Se li diu així perquè té un color blanc grisós i poc brillant. Aquesta varietat és altament euforitzant. També hi ha una altra categoria a la qual se li dóna el nom de “cocaínas groguenques”. El més característic d’aquestes és la seva forta olor de gasolina o querosè. Són les més potents de totes.

Altres tipus de cocaïna

La cocaïna també es troba en forma de “base”. És la que es coneix popularment com “crac”. El seu consum va començar a estendre quan les autoritats van activar fortes restriccions als químics necessaris per obtenir clorhidrat de cocaïna. Això va fer que el preu de la mateixa pugés a nivells inabastables per a molts consumidors. Situació que va provocar la comercialització de la base, que és fins a 15 vegades més barata.

El crac és una barreja de clorhidrat de cocaïna i altres químics com amoníac, èter i bicarbonat de sodi. Normalment es fuma en pipa i els seus efectes són molt més severs que els de el clorhidrat de cocaïna. També és potencialment més addictiu i incrementa el risc de mort. Li diuen “crac” pel so que fa a l’triturar.

Una altra modalitat d’aquesta droga és l’anomenat “basuco” o pasta de coca, a què també se l’anomena “sulfat de cocaïna”. Això es deu al fet que fins al 50% d’aquesta substància és un sulfat. Durant la seva elaboració s’empren components summament tòxics, com el metanol o l’àcid sulfúric. Usualment es combina amb marihuana o tabac i es fuma.

Tant el crac com el basuco produeixen un efecte tipus “flash”. Això vol dir que és ràpid i molt potent. Per aquesta raó, els addictes es veuen en la necessitat de consumir diverses dosis successives, per prolongar l’efecte. Les dues tenen un alt risc de produir sobredosi

Efectes a curt termini

Els efectes de la cocaïna apareixen gairebé immediatament després de consumir-la. De vegades duren uns minuts i altres arriben a una hora. La substància provoca sensacions d’eufòria i gran vitalitat. El consumidor se sent mentalment alerta i aguditza les seves percepcions sensorials, especialment a la vista, l’oïda i el tacte.

És habitual que la cocaïna disminueixi la necessitat de menjar i dormir. Alguns consumidors assenyalen que la droga els ajuda a realitzar les seves tasques a una velocitat molt més gran. D’altres, en canvi, perceben que els alenteix.

La durada i la intensitat de l’efecte depenen de l’tipus de cocaïna que es consumeixi i de el mètode que s’utilitzi per ingerir. Com més ràpida sigui l’absorció, més elevada serà la intensitat de l’efecte, però també més curta. De vegades apareixen sensacions de desassossec, angoixa i irritabilitat. També són freqüents els espasmes, la paranoia i els vertígens.

Des del punt de vista orgànic, la cocaïna altera el ritme cardíac i pot provocar mal de cap, dolor abdominal i vòmits. Si hi ha sobredosi, el consumidor pot tenir convulsions, accidents cerebrovasculars o caure en estat de coma. No és comú que es presenti mort sobtada, però sí que es produeixin aturades cardíaques que condueixin a la mort.

Efectes a llarg termini

El principal efecte de la cocaïna a llarg termini és una severa addicció. Com el potencial addictiu és summament alt, no és possible que una persona pugui predir fins a quin punt arribarà a necessitar la droga després de la primera vegada que la consumeix. Hi ha també un alt risc de recaiguda quan es deixa d’ingerir. Això succeeix fins i tot diversos anys després d’abandonar la droga.

El cervell s’adapta a el consum de cocaïna. Això vol dir que la sensació de gratificació és cada vegada menor. Per això, l’addicte ha de prendre dosis més altes o més freqüentment per obtenir la mateixa sensació plaent de les primeres vegades. Amb el temps, comencen a incrementar-se els efectes molestos de la droga com la sensació d’angoixa, la paranoia o les explosions d’ira.

En els casos més greus es perd el sentit de la realitat per llargs lapses. Apareixen al·lucinacions, principalment auditives, i es pot caure en un estat de psicosi paranoica.

La cocaïna fractura i destrueix la personalitat i provoca que la vida d’el consumidor giri entorn a ella. Sortir de l’addicció a la cocaïna no és gens fàcil. Per tant, el millor sempre és prevenir. La cocaïna no és una droga per provar per curiositat o per viure una nova experiència. Un sol consum té el potencial de desencadenar un seguit de situacions que, a la llarga, podrien acabar convertint-se en una tragèdia.