La legislació del joc a Espanya, una missió impossible

La legislació del joc a Espanya, una missió impossible

Sota el títol “Per què és tan difícil legislar sobre alcohol a Espanya” la revista Addiccions denunciava fa uns anys perquè era tan difícil a Espanya no regular adequadament per prevenir l’alcoholisme sobretot després dels efectes positius que va tenir per a la salut pública la legislació sobre el tabac.

El preocupant increment de menors durant l’últim any ha portat el govern espanyol a treballar amb una nova llei que acabi amb el consum d’alcohol en menors, elevant l’edat d’inici de consum d’alcohol, limitar el seu accés i desenvolupar iniciatives de prevenció i sensibilització .

Tot i que ha costat uns anys i encara hi ha molta feina per fer en la prevenció i el consum d’alcohol, si parlem de l’addicció al joc la situació és molt més greu, ja que les recents mesures que regulen el joc suposen la promoció d’una activitat que és la principal causa de la ludopatia, considerada com un trastorn mental tant per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com per l’Associació Psiquiàtrica Americana (APA).

Tot i la gravetat del problema les successives regulacions han anat incrementant exponencialment l’oferta, l’accés així com l’atractiu i la publicitat dels mateixos sense ser conscients del risc que suposa la promoció excessiva del joc per a la salut i el benestar dels ciutadans .

Espanya compta amb uns dels reglaments sobre jocs d’atzar més antics del món, es tracta d’El Ordenament d’Tafuferías d’Alfons X el Savi, que es tractava d’un codi mitjançant el qual es disposaven d’una sèrie de mesures per castigar els comportaments deshonestos en el joc. Sis segles més tard s’instaura la Loteria Nacional com una forma de recaptació d’impostos, la qual pot considerar-se com l’actual antecessora de l’actual Loteria primitiva. Això coincideix amb un punt d’inflexió, ja que a partir del segle XIX el joc d’atzar deixa de tenir naturalesa privada per esdevenir una activitat econòmica de primera magnitud, com a forma de recaptació i com a activitat lucrativa on algunes empreses promouen negocis els beneficis empresarials es basen en el que juguen els jugadors. Neixen els casinos i les sales de joc vinculats a ambients socials econòmicament afavorits en els quals aposten les classes dominants. A partir de llavors, i en la mesura que es tracta d’una activitat econòmica la regulació depèn de l’Estat, el joc d’atzar que no estava expressament permès, es considerava prohibit. Restricció que va aconseguir els seus principals cotes de prohibició durant la dictadura de Franco.

Després de la mort de Franco es va legalitzar el joc com una forma d’atracció de capital de turisme estranger i de captació del nacional. Es van legalitzar bingos, casinos i màquines recreatives i es liberizó el sector, convertint-se en una activitat empresarial. A partir d’aquest moment i pel que fa a l’addicció a Espanya, les màquines van esdevenir les responsables de més del 80% de casos de ludopatia.

A Espanya qualsevol persona té en el seu entorn més proper moltes màquines davant les quals no es necessita cap tipus d’acreditació que pugui limitar el joc excessiu. Com a conseqüència, fins a l’arribada del joc en línia el 40% dels diners gastats en tots els jocs legals d’atzar es jugava en aquestes màquines, el 2015 gairebé 10 mil milions d’èuros.

L’aparició de les noves tecnologia i d’internet també suposa una revolució en el joc d’atzar. En l’actualitat els jocs són molt més accessibles gràcies als dispositius electrònics i internet que han contribuït a l’aparició de noves modalitats, l’increment en l’oferta així com una major disponibilitat. En aquest camp el legislador va arribar tard ja que quan va aparèixer la Llei 13/2011 de regulació del Joc ja feia molt temps que les empreses de joc online operaven de forma il·legal o al·legal. Es donava la paradoxa que la publicitat de joc estava prohibida per a casinos, bingos i màquines, l’activitat estava regulada i era legal, mentre que empreses d’apostes esportives o pòquer en línia exercien la seva activitat de forma anòmala i tenien una enorme presència mediàtica, fins al punt de ser visibles com a patrocinadors a la Lliga de Futbol Professional.

En les motivacions de la Llei 13/2011 de regulació del Joc es trobava la prevenció de la lupopatía i, a aquest efecte, es va crear el Consell Assessor de Joc responsable, un òrgan consultiu que advocava per la promoció d’hàbits saludables de joc.

En definitiva el panorama és tan greu, que en menys de tres anys des de la legislació del joc en línia, aquest ja és la segona causa d’addicció al joc per als pacients que busquen assistència pel seu problema de ludopatia. I encara que hi ha factors personals de vulnerabilitat per l’addicció al joc, igual que passa amb l’alcohol, són ambientals els que en major mesura afavoreixen i desencadenen aquesta patologia.

Si tens un problema d’addicció al joc contacta ara amb nosaltres.

Deixa un comentari

Close Menu