Actualment esteu veient Les addiccions des del punt de vista social

Les addiccions des del punt de vista social

La problemàtica de les addiccions, per la seva complexitat, requereix d’un abordatge interdisciplinari, per a aconseguir un acostament integral que ens porti a comprendre-la de la forma més completa possible. Una de les arestes de lectura i anàlisis possibles en l’àrea de les addiccions és l’àrea social.

En qué se centra la mirada social?

En la configuració d’una addicció, conflueixen molts aspectes, condicions i factors. Més enllà de les característiques físiques i psicològiques que ha de tenir una persona perquè es desenvolupi la conducta addictiva, i per fora d’allò més íntim i individual, hi ha factors socials que la condicionen i s’entrellacen amb altres circumstàncies perquè això es produeixi.

El context familiar i social més ampli, on la persona neix, es cria i desenvolupa la seva vida, pot condicionar, encara que no determini, l’hàbit del consum compulsiu, i d’alguna manera promoure’l.

En tant cada família és diferent, hi haurà possibilitat que cadascuna configuri una diferent postura sobre el consum. Per la qual cosa, així com algunes famílies promouen el consum i unes altres el prohibeixen abruptament, adquirint trets repressius i de l’ordre del tabú; altres famílies poden, sense facilitar ni prohibir el consum, educar perquè aquest, si existirà, sigui de forma moderada.

Factors socials i familiars de l’addicció

Hi ha factors soci-familiars que poden promoure una conducta addictiva o de risc?

Sí, hi ha molts factors que poden constituir un risc. Podem esmentar la falta de xarxes de contenció, d’involucrament dels llaços familiars, de comunicació i diàleg, o la presència de familiars o sers estimats pròxims amb consum problemàtic.

Quan un entorn soci-familiar promou el consum de substàncies, prevalen els factors de risc que augmenten la probabilitat que hi hagi consum i que aquest sigui problemàtic.

És a dir, si un nen neix i creix en un sistema familiar on els majors (i a vegades també els joves menors de 18 anys) beuen alcohol, en cada reunió familiar, el nen pot arribar a pensar que la beguda no pot faltar. Si aquest mateix nen observa a alguna figura significativa de referència bevent en excés, divertint-se, pot arribar a relacionar alcohol = diversió.


També pot ocórrer que s’acostumi al fet que algun membre del seu entorn més pròxim prengui pastilles per a dormir, no estar nerviós o estar més tranquil, sense un tractament adequat supervisat.

El missatge és el mateix: es necessita de les substàncies per a passar-ho millor.

I encara que es digui als nens que no han de beure, o no beure de mes o no involucrar-se amb determinades substàncies, seran els actes i fets concrets els que modularan les conductes dels joves. Aprenen mes pel que veuen que pel que se’ls diu, per això hem d’acompanyar a les nostres paraules amb els nostres actes.


Altres escenes recurrents de consum se solen veure en el barri. Asseguts en el corriol, grans i nois, com a estil de vida usen el “parar a la cantonada”, amb persones als qui consideren amics però potser tan sols són companys momentanis del consum.

Són suficients aquests aspectes per a determinar una problemàtica de consum?

Per descomptat que aquests aspectes socials no són suficients. Hauran de confluir altres factors que es nuïn al social. Els fenòmens socials són només un component, important i condicionant però no determinant. En l’entramat de qüestions generadores d’una situació problemàtica de consum, es troben el social, cultural, físic-neurològic i psicològic.

Cada membre de la societat que conformem prenem una posició, a vegades sense adonar-nos, sobre els diferents esdeveniments i problemes socials. Especialment amb les addiccions, costa comprendre si es tracta d’un problema, o si hi ha una intencionalitat de generar malestar, així com també es confon a l’addicte com a sinònim de delinqüent, o perillós.

Depenent de quina posició assumim com a part de la societat podrem contribuir o no, a un canvi social.

Font:
https://psicologiaymente.com