Una persona es pot tornar addicta gairebé a qualsevol cosa. Fins i tot, és factible que una cosa tan saludable com l’esport o una cosa tan abstracta i guaridora com l’espiritualitat es converteixin en l’element que atrapi l’atenció d’algú, el despulli del control sobre els seus impulsos i consumeixi la seva energia causant-li seriosos perjudicis.
Tot i això, hi ha algunes addiccions més freqüents que altres i sobre les quals, potser, hem d’estar més atents a l’hora de prevenir i intervenir a temps.

Què és una addicció?

Endinsar-se al vast món de les addiccions és una tasca que ens permet comprendre la complexitat d’aquesta malaltia. Per identificar i abordar adequadament les dependències, és essencial reconèixer-ne les manifestacions. Segons un article publicat a la Revista de Neuro-psiquiatria, les principals són les següents:

• Malestar: la persona experimenta un gran malestar si se’l priva d’aquest element clau de la seva addicció.
• Manca de control: malgrat ser conscient de les conseqüències d’aquesta addicció, la persona no és capaç d’abandonar-la. Hi ha un descontrol sobre els impulsos i la conducta que fa que la dependència es perpetuï.
• Desenvolupament de la tolerància: allò que en un inici era una activitat plaent i satisfactòria, acaba generant tolerància. Això implica que cada vegada sigui necessària una intensitat més gran per aconseguir els efectes desitjats o evitar sentir-se malament.
• Vulnerabilitat: amb el temps, els comportaments es tornen automàtics i es veuen disparats per emocions i altres estímuls ambientals. Així, hi ha un pobre control cognitiu, una manca de consciència i autocrítica sobre la situació pròpia.
• Atenció plena a la substància: l’element en si (una substància, conducta o activitat) es converteix en el centre de la vida de la persona, ocupa la major part dels seus pensaments, del seu temps i de les seves energies en detriment dels altres aspectes com les relacions socials o l’exercici laboral.

Addiccions a substàncies més habittuals

És indubtable que les addiccions a substàncies són les més conegudes i també les més freqüents entre la població. Segons l’enquesta corresponent al 2020 de l’Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies, les que detallem tot seguit són les principals.

Alcohol

A causa del seu estatus legal, l’alcohol és la substància que acumula més casos d’addicció. I això és, en part, al fàcil i primerenc accés que les persones hi tenen.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el consum nociu d’alcohol causa més de 3 milions de morts a l’any i genera problemes seriosos de salut i personals.
A més, s’estima que la prevalença de trastorns per consum d’alcohol puja gairebé al 15% en homes i més del 5% en dones a la Regió d’Europa i la Regió de les Amèriques, respectivament.

Nicotina

Una altra substància legal que causa greus perjudicis és el tabac. A més del fàcil accés, els efectes nocius de la nicotina no són tan perceptibles a curt termini, cosa que genera una sensació d’invulnerabilitat en el consumidor, cosa que prolonga l’addicció.
Encara que el consum de tabac va disminuir els últims anys, les cigarretes electròniques i dispositius de vapeig van augmentar la seva popularitat, contribuint de manera negativa.
Aquesta substància té un alt potencial addictiu, per la qual cosa no és estrany que prop del 8,5 % de la població presenti addicció o dependència de la nicotina (Substance Abuse and Mental Health Services Administration, 2021).

Marihuana

Algunes persones pensen, erròniament, que la marihuana no condueix a dependència. Tot i això, aquesta actua sobre el sistema de gratificació i recompensa cerebral alliberant dopamina, igual que ho fan altres drogues.
De manera que el consum continuat sí que genera addicció. Una addicció que, segons apunta el lloc web del Pla Nacional sobre Drogues, apareix entre el 7% i el 10% de les persones que el van provar i en 1 de cada 3 consumidors habituals.

Opioides

L’addicció als opioides afecta l’1-2% de la població, per la qual cosa no és en excés alta però sí preocupant. I això és perquè moltes vegades aquesta dependència es genera arran de començar el consum d’aquests analgèsics receptats per via mèdica; fins i tot, a nivells baixos.
La incapacitat per després abandonar la ingesta i les morts produïdes a causa d’aquesta fa una situació a tenir en compte.

Addiccions comportamentals més comuns

Com dèiem, no només hi ha les addiccions a substàncies, sinó que hi ha un ampli espectre. Entrem ara a les anomenades addiccions comportamentals o conductuals; aquelles referents a activitats o conductes que generen addicció i pèrdua de control a la persona. Entre les més freqüents trobem les següents.

Internet

L’ús problemàtic d’internet va créixer en els darrers anys i es va donar al 3,7 % de la població (xifra aproximada), segons dades de l’Informe sobre addiccions comportamentals 2021.
L’addicció a internet impedeix a la persona gaudir d’una vida funcional i satisfactòria, causant deteriorament en les relacions, canvis d’humor i una necessitat cada vegada més freqüent de romandre connectat.
Nens i adolescents són, en especial, vulnerables en aquest sentit, però persones de qualsevol edat poden desenvolupar aquesta dependència tecnològica.

Joc

L’addicció al joc és l’única addicció comportamental que apareix recollida al DSM-V i afecta un estimat de l’1,2% de la població (André et al., 2020).
En aquest cas, la persona fa un ús continuat de jocs d‟apostes (ja siguin físics o virtuals), amb la necessitat de jugar quantitats creixents de diners; perd el control i sent malestar si s’intenta abandonar aquesta conducta.

Sexe

La sexualitat és una esfera de gran rellevància en la satisfacció i l’autorealització de l’ésser humà; és també el mitjà per connectar-nos de manera íntima amb altres persones.
No obstant això, es pot convertir en una addicció. De fet, ho és per almenys el 3-6 % de la població adulta general als Estats Units (Ajegena et al., 2018).
Així, el sexe es transforma en el centre dels pensaments i la conducta de la persona, havent-hi una incapacitat per aturar el comportament sexual i serioses conseqüències socials, físiques i psicològiques.

Amor

Finalment, no podem oblidar que entre les addiccions més comunes hi ha l’addicció a l’amor. Aquesta destaca com una necessitat compulsiva de relació, acompanyada d’obsessió i ansietat i que persisteix malgrat les conseqüències negatives.
S’estima que afecta el 3-6% de la població adulta general i pot generar grans taxes de patiment.