El Nadal pot convertir-se en una època conflictiva amb un cúmul d’emocions, sentiments i experiències que ens afecten i poden comportar un risc de recaiguda per a persones que estan en procés de rehabilitació.

Després de dos anys de pandèmia tornen amb força les reunions, els menjars i sopars d’empresa o els esdeveniments familiars i durant diverses setmanes l’excés de menjar, l’alcohol i altres substàncies estaran a l’ordre del dia com a convenció social.

És precisament en aquestes dates en les quals les reunions amb el grup d’iguals i altres persones que consumeixin podrien acabar constituint un context de risc. Desenes de persones en festes, bevent alcohol, no semblen ser el millor escenari perquè una persona posi punt i final a la seva addicció a l’alcohol, per exemple.

Però, això sempre és així? Per curiós que sembli, no és exactament en aquests moments en els quals l’addicte sol recaure amb més freqüència, sinó després, és a dir, una vegada passades les festes, l’addicte tendeix a experimentar una recaiguda amb major probabilitat.

Durant el període de festes nadalenques sol recaure menys que passat aquest període, ja que durant aquests dies està més pendent o alerta de la possible recaiguda. En acabar aquestes festes, en relaxar-se i tornar a la rutina és quan apareix la possibilitat d’una recaiguda. L’addicte deixa d’estar en contacte amb aquests excessos i és quan surt a la llum tota la tensió mal gestionada i acumulada.

Les recaigudes no són el final, no per haver recaigut, tot l’après i viscut fins al moment significa haver fracassat. L’important és aixecar-se, continuar lluitant i aprendre de la situació viscuda, treballar en allò que causi malestar, afermar els conceptes tractats amb el terapeuta i veure l’important que és el camí que ha recorregut, els avanços aconseguit i tot el treballat fins al moment.

Senyals de possibles recaigudes:

• Les mentides, sigui a la nostra parella, familiars, amics…no importa si és per un motiu greu o poc rellevant.
• La prepotència o preocupació per qüestions alienes al tractament.
• Apareixen pensaments negatius, comencen les sospites cap a les intensiones dels altres, dels més pròxims.
• Comença l’apatia i les poques ganes de continuar amb les activitats diàries.
• Se salten algunes normes, primer mes simples i després més importants.
• Es comença a veure un discurs o actitud de mata.
• La cura personal, la higiene i aspecte empitjoren.

Quan apareixen aquestes senyals d’alarma de recaiguda, no es poden ignorar, no es poden deixar passar i confiar en la nostra pròpia capacitat de controlar la situació, sinó que és el moment d’acceptar que necessitem ajuda, és el moment de parlar amb els nostres sers estimats i exposar el risc de recaiguda, el moment de recuperar les pautes del tractament com més aviat millor i el moment de posar-nos en contacte amb un professional que supervisi la nostra situació de risc.

Eines per a evitar les recaigudes:

• Identificar situacions o actituds que han fet recaure a l’addicte.
• Modificar hàbits, evitar el contacte amb persones que estiguin en actiu.
• No oblidar les situacions que ens han portat a buscar ajuda.
• Demanar ajuda al professional o centre, companys de recuperació o a la família.
• Assistir a les teràpies.
• Complir amb la rutina pactada amb el terapeuta.
• Tenir màxima prioritat per a la recuperació.
• No hi ha excuses per a consumir passi el que passi.
• Tenir molt present que no consumir no és suficient, és fonamental fer un programa de recuperació i seguir la rutina o pla.
• Evitar situacions o persones que puguin crear confusió, ja que això desestabilitza.
• Comprometre’s amb la família, companys de tractament i sobretot amb un mateix.
• Buscar activitats productives o recreatives, amb la finalitat d’evitar la mandra i el desinterès. Buscar la seva pròpia felicitat. Gaudi estant amb els seus convisqui amb ells.