Al llarg de les investigacions realitzades per Fundació Atenea van veure que, gran part de les dones que participaven en entrevistes o en grups de discussió i tallers, consumien hipnosedants, mentre que els homes, o no consumien, o bé no ho volien reconèixer. Davant d’aquesta situació xoca el fet que amb els hipnosedants passa a l’contrari que amb la resta de substàncies, en què els homes consumeixen molt més que les dones.
Es produeix una presa de consciència sobre aquesta anomalia que desperta un interès en investigar per donar resposta a la pregunta:
Per què les dones consumeixen més hipnosedants que els homes?
Els hipnosedants són substàncies el principal ús és el tractament de diferents desordres mentals com l’estrès i l’ansietat. Que les dones consumeixin més pot portar a pensar que aquestes pateixen en major mesura aquest tipus de malalties o situacions.
¿Pateixen més malaltia mental les dones que els homes? Aquest podria ser un factor podria explicar aquest major consum d’hipnosedants.
Les raons per al consum, per les quals es pregunta, es poden agrupar en dos grans categories.
- La primera, fa referència al consum per suportar certes situacions, problemes del dia a dia o esdeveniments vitals estressants, com ara la mort d’alguna persona propera. Les dones justifiquen el consum d’hipnosedants en base a aquestes motivacions en major mesura que els homes, a excepció dels homes de 35 a 64 anys, en el cas concret de l’motiu per suportar el dia a dia.
- La segona categoria guarda major relació amb el consum de drogues, “clàssic”, entenent aquest com el consum per “col·locar-se” o per experimentar, així com per contrarestar els efectes d’altres substàncies. En aquesta categoria els homes superen àmpliament a les dones, tant en general com en totes les edats.
En definitiva, les dones busquen les drogues legals per consumir per la seva menor judici i càstig. Els psicofàrmacs a més de ser legals, són un medicament i normalment són prescrites per personal mèdic.
El fet de ser un medicament li atorga un estatus especial com a substància de consum. Que pot justificar el dir: Jo no em drogo, prenc un medicament prescrit per la meva metge/a. En els discursos dels professionals es veu com els estereotips de gènere influencien la forma d’identificació i diagnòstic de patologies, com l’ansietat o depressió associades als malestars.
La principal conclusió a què podem arribar a la vista de les dades és que són les dones les principals consumidores d’hipnosedants, en totes les formes de consum, legal o il·legal i en totes les edats. La proporció de consum entre homes i dones sol ser, de dues dones per cada home.
Perfil de la consumidora
El perfil principal de persona consumidora d’hipnosedants és el d’una dona adulta de mitjana i avançada edat, amb un nivell d’estudis baix, divorciada o separada i dedicada exclusivament a la feina domèstica (no remunerat) o sense feina.
Si bé és cert que hi ha matisos en funció de l’edat. Les joves per exemple consumeixen més sense recepta, i les adultes ho fan amb recepta. Arran de l’anàlisi conduït ha sorgit la hipòtesi que hem denominat com la “medicació per proximitat”.
Automedicació
Aquesta hipòtesi s’ha conceptualitzat com l’automedicació en el consum d’hipnosedants per part de les persones més joves, per dues vies. La primera perquè aquest tipus de medicament estigui present en les farmacioles de les llars i per tant accessible.
I la segona perquè sigui alguna persona adulta, normalment la mare qui davant d’una situació d’angoixa o ansietat dels seus fills i filles els faciliti la pastilla.
Autores com Arizaga (2007) diuen a l’respecte que és la mare “la que aconsella o fins i tot subministra el psicotròpic a partir d’un saber primari que va anar construint en la seva història com a pacient i a què se li afegeixen fonts informals com converses o mitjans de comunicació “.
Perspectiva de gènere
Des que es tenen dades, les dones han estat les majors consumidores d’hipnosedants i psicofàrmacs. Això es deu a diversos factors, la majoria estan directament relacionats amb el gènere.
Els principals són els estereotips de gènere, o el com són percebudes i pensades les dones. Idees compartides per tots els membres de la societat incloses elles mateixes.
Els estereotips sobre les dones llancen una imatge sobre la seva debilitat, el seu sentimentalisme, la seva sensibilitat i la seva dolçor. A més dels estereotips estan els rols, és a dir les funcions que han d’exercir les dones.
Aquests rols són els de mare, esposa, filla, cuidadora i reproductora. Tant els estereotips com els rols van acompanyats i recolzats pels mandats de gènere.
Tant els mandats, com els rols i els estereotips conjugats amb l’androcentrisme en la ciència i la medicina, provoca que les dones tinguin més consum d’hipnosedants. Això implica que l’home i els seus malestars han estat els que han marcat el que és patològic i el que no.
De manera que quan una dona va a el metge i expressa els seus malestars, els quals solen tenir a veure més amb l’emocional, i per tant no estan dins del que és “normal”, predefinit per l’experiència masculina, és patologizada, diagnosticada i prescrita de psicofàrmacs.
És a dir, a les dones se’ls prescriu més psicofàrmacs perquè es comporten com dones. I que a més aquests fàrmacs els permeten complir amb aquests rols. És el que s’ha anomenat com la circularitat de l’consum de psicofàrmacs.
El malestar per les desigualtats implica que es consulti amb el metge/a, el qual recepta psicofàrmacs, el que al seu torn permeten a les dones suportar aquests malestars i segur complint amb els seus rols i mandats.
En molts casos els malestars tenen el seu origen en la desigualtat de gènere. Principalment en la doble jornada, això es denomina a les dones que treballen fora de casa i més quan acaben la seva jornada laboral també ocupen els treballs domèstics. Això produeix una sobrecàrrega i una insatisfacció que provoca ansietat, insomni, nerviosisme, depressió.
El que redunda en que les dones siguin diagnosticades en major mesura de malaltia mental. Una de les principals causes dels tractaments amb hipnosedants i psicofàrmacs.
En les últimes dècades estem assistint a la medicalització de la vida. En altres paraules, la recerca de solucions mèdiques a problemes no mèdics.
El que, unit a la sobrecàrrega de el personal mèdic, cada vegada tenen menys temps per a cada pacient. I també sumat a el desenvolupament de la indústria farmacèutica pressionant perquè es consumeixin els seus productes crea un coctel que ha derivat en l’augment de l’consum de psicofàrmacs i hipnosedants a tota la població, però particularment en les dones.
Per als homes els mandats i rols de gènere masculins protegeixen del consum “excessiu” d’hipnosedants. És a dir, segons els estereotips masculins, els homes han de ser forts, indolents i racionals, per aquest motiu l’expressió dels seus sentiments, o temes relacionats amb aquests, a terceres persones va en contra dels estereotips, rols i mandats masculins.
Només poden permetre deprimir en el cas d’estar en atur. Fet que entre els seus parells és considerat com suficient càstig la pèrdua de el paper de proveïdor principal.
És a dir, la pèrdua de la seva principal funció social assignada. Aquesta llicència per deprimir és cert que és temporal, és a dir no s’atorga de forma indefinida en el temps.
Només es permet la “depressió” o el malestar per estar en atur sota certes circumstàncies. La primera és que s’ha d’estar buscant feina de manera més o menys activa. I la segona es pot estar sense trobar feina un temps “prudencial”, determinat en base a el moment històric i a l’durada de les circumstàncies macrosocials (crisi econòmica) determinada.
També convé ressaltar que no tot és negatiu pel que fa al consum de psicofàrmacs i hipnosedants. Un apunt positiu és que en els últims temps estem assistint des del sector sanitari a la presa de consciència sobre aquesta problemàtica del consum d’hipnosedants.
