Ja fa temps es discuteix si la manca d’informació respecte dels danys que provoca l’ús indegut de drogues constitueix un possible factor de risc davant del consum entre adolescents. D’acord amb els resultats que es vénen obtenint en els estudis estadístics en població escolar, entre els quals s’indaga sobre el nivell d’informació que els estudiants creuen tenir sobre la temàtica, això no seria així.
El 50% dels adolescents afirmen estar “ben informat”
De mitjana, més de la meitat dels enquestats afirma sentir-se “ben informats” sobre les conseqüències del consum de drogues. No obstant això, entre els “ben informats” s’observa major consum de substàncies lícites i marihuana. Alhora, també de mitjana, la meitat dels estudiants diuen haver rebut alguna vegada cursos de prevenció sobre consum de drogues. No obstant això, l’ús de substàncies en aquesta població és considerablement alt.
Què diuen aquestes dades? Que comptar amb informació no operaria com a barrera davant el consum, i que hi ha altres factors en joc al moment de comprendre la naturalesa del fenomen de l’ús indegut de substàncies psicoactives entre adolescents.
Percepció de risc
Per començar, cal aprofundir en els determinants socials que intervenen en les conductes dels individus, i també en les subjectivitats individuals com la percepció de risc. Pel que fa a aquesta variable, que en els seus extrems es configura com un factor de protecció (gran risc) o un factor de risc i vulnerabilitat (cap risc i risc lleu), podria existir certa dissociació entre informació i decisió.
Dit d’una altra manera, tenir informació no necessàriament deriva en una conducta d’acord al que comunament s’entendria per una decisió racional basada en les dades disponibles. Una explicació és que les habilitats encara en desenvolupament dels adolescents per prendre decisions amb criteri, poden limitar la capacitat per avaluar amb precisió certs riscos derivats del consum de drogues. Però és una simple aproximació al nus del problema.
Tenir informació sobre els riscos no necessàriament implica decidir i actuar de forma correcta
Percebre el risc no necessàriament implica poder gestionar aquest risc percebut. El consum de substàncies psicoactives produeix un alliberament de dopamina l’efecte pot ser molt més gran i més durador que el produït per algunes conductes que usualment produeixen plaer, com l’alimentació o el sexe. Una conducta plaent, però al mateix temps arriscada, representa una cruïlla per als joves. Alhora, el consum de drogues disminueix l’atenció, interfereix amb la capacitat de presa de decisions, dificulta la coordinació motora i atempta contra el normal control de sentiments i desitjos. Tenir informació sobre els riscos no necessàriament implica decidir i actuar de forma correcta.
Informació de qualitat
Una altra qüestió no menor és com analitzar el tipus d’informació disponible, i també de quina manera avaluar els mecanismes utilitzats per vehiculizarla. Primer, perquè quantitat no és qualitat. Hi ha molta informació “escombraries” sobre drogues a només un clic de Google, o disponibles a les xarxes socials. Són dades lliures que ningú filtra, que ningú valida, que ningú contrapesa. Demostrat està també com l’historial de navegació i els algoritmes utilitzats pels cercadors d’Internet predeterminen quin tipus de resultats personalitzats es posen a disposició. Avui els joves compten amb un cabal immens d’informació. Però aquesta cataracta d’informació no els ha convertit en individus lliures amb millors eines per decidir millor, sinó en éssers aclaparats i “infoxicats”.
Informació orientada a aquestes edats
En segon lloc, la informació pot ser tot el objectiva que es volgués, amb el basament científic necessari, i de notori interès per als que treballen específicament la problemàtica de les drogues i les addiccions. Però si no té el llenguatge i dels codis acords al públic adolescent escolaritzat cap al qual s’orienten les intervencions, la mateixa passarà, ras i curt, desapercebuda. Empaquetar la informació de tal manera de dotar-la de les característiques necessàries perquè aconsegueixi captar l’atenció dels joves també és parlar de qualitat informativa.
Transmissió de la informació de forma horitzontal, de manera partidicpativa i retro-alimentada
El tercer punt és acceptar el fracàs del model de transferència informativa d’emissor a receptor, una mena de vella i obsoleta teoria comunicacional de l’Agulla hipodèrmica però aplicada al camp de la prevenció d’addiccions. Ja no hi ha lloc per als verticalismos discursius de faristol. La transmissió ha de ser horitzontal, participativa, retro-alimentativa, orientada a la construcció d’un saber col·lectiu i compartit per tots els actors que intervenen en el procés comunicacional.
Nou model preventiu
Ara bé: suposant que es pogués avançar cap a un nou model preventiu basat en les premisses anteriorment esmentades, el problema central és com sortejar el parany de contraposar evidència contra ideologia, o veritat contra posverdad. Es pot brindar informació dura, validada per la ciència, recolzada per estadístiques. Es pot mostrar en imatges de tomografies computades dels danys que el consum de marihuana produeix en el cervell, o parlar de quants accidents vials tenen l’alcohol com a comú denominador. Però aquesta informació competeix contra aquest conjunt de creences denominat imaginari o representació social, que defineix el que podria entendre per alguna cosa “cert” o “veritable” en un moment determinat per a un grup determinat.
Reconstruir les creences socialment compartides
Els joves diuen tenir informació en abundància, però actuen com si no la tinguessin. Saben que caminar a la vora d’un precipici els posa en perill de caure, però no obstant això decideixen fer-ho. Se senten prou informats sobre les conseqüències de l’ús indegut de drogues, però igual trien consumir-les. L’explicació a aquest estrany joc de ruleta russa és que han construït un sistema propi d’informació, fonamentant en un conjunt de posverdades, que el fa summament movedís, pantanós, inestable als ulls adults, però que per a ells és summament útil per poder interactuar dintre dels seus grups de parells. L’única forma de desactivar, modificar i reconstruir aquest conjunt de creences socialment compartides, aquest Sistema de Posicionament Global (GPS) adolescent, és amb ells, al costat d’ells, des de dins cap a fora.
Què entenen els joves per risc?
Recalculant … Tot això obliga a no donar per fet res, a posar en dubte tot, per a restituir el significat a certs conceptes. Reprenent la idea entre percepció de risc i maneig de risc, no seria hora de preguntar què entenen els joves per risc? No serà que els paràmetres de perill s’han desplaçat? No serà que les fites que marquen certs límits, a l’empara d’una creixent tolerància social, s’han tornat difusos? ¿No serà hora de reconstruir la noció de límit, de risc, de mal?
Des d’aquesta perspectiva, l’escola és un espai amb capacitat de transmetre sabers i produir canvis socials, retornant-li el sentit perdut a les coses. “L’educació no és un instrument infal·lible (cap ho és), però és el més preciós de tots. Potser és l’únic “. (Jorge Luis Borges)
Reinventar la prevenció de l’ús indegut de substàncies psicoactives en àmbits escolars
Reinventar la prevenció de l’ús indegut de substàncies psicoactives en àmbits escolars és tot un desafiament en aquests temps en què hi ha sobreabundància d’informació sobre les drogues i els seus efectes, al mateix temps que lamentablement ha crescut la disponibilitat de les mateixes. Potser el més sagaç seria abandonar d’una vegada el concepte de risc dissuasori, per passar a un activisme social que reprengui la idea de llibertats, responsabilitats i conseqüències de cada acte. Potser s’hauria de deixar de pregonar intencionalitats, i començar a comprendre als joves com a actors socials amb capacitat d’acció, protagonistes de les seves pròpies històries de vida. Potser ja sigui temps d’escoltar-los primer.
Aquest article és una reflexió d’Esteban Wood, analista, investigador i consultor en polítiques de drogues.
