Drogas al volante, un peligro que no cesa

Drogas al volante, un peligro que no cesa

[:es]A diferencia de los positivos en alcohol, que se han reducido en los últimos años, los positivos por droga no solo no han disminuido, sino que han aumentado, aunque sin superar a los de alcohol. En 2008, la proporción de conductores fallecidos que había consumido algún tipo sustancia fue de un 11% frente al 15% de 2016, según datos del Instituto de Toxicología. El mismo panorama se dibuja en el Estudio sobre la Prevalencia de Alcohol y Drogas (EDAP), elaborado por la DGT. De acuerdo con los últimos datos disponibles -publicados en 2015- ,1 de cada 10 conductores conduce bajo los efectos de las drogas.

Para Jesús Monclús, director al área de Prevención y Seguridad Vial de la Fundación Mapfre, las cifras no dejan lugar a dudas. “En este momento hay dos amenazas emergentes en la conducción: las distracciones en el móvil y el aumento de la presencia de las drogas, especialmente cannabis y cocaína”, señala.

La menor concienciación sobre los efectos del consumo de estupefacientes en la conducción respecto al alcohol es uno de los motivos que, según los especialistas, explica la prevalencia. “Llevamos 30 años haciendo campañas contra el alcohol, pero no hemos tenido campañas específicas para drogas. Y hasta hace poco, no existían los controles para estas sustancias”, explica Monclús.

La frecuencia con que se realizan los controles de drogas en carretera sigue siendo muy inferior a las pruebas de alcoholemia, menos costosas y menos complejas.

A pesar de la mejora y el aumento de las medidas disuasorias, esta menor frecuencia en los controles es uno de los motivos por los que los conductores se sienten más libres para el consumo. “De drogas nunca hacen. Toda la gente fuma porque no te lo esperas”, esgrime Raúl Domínguez, minutos después de dar positivo por cannabis en el control. Para él, como para casi todos los conductores que se sometieron esa noche al control de drogas -la mayoría jóvenes entre 20 y 30 años con coches de estilo deportivo- era la primera vez que realizaba este tipo de prueba.

Cannabis, el rey

De todas las sustancias que se analizan en los controles de drogas -cannabis, cocaína, opioides, anfetamina y metanfetamina- el cannabis es la que más ha aumentado su presencia en los últimos años. Si en 2008 esta sustancia se encontró en el 29,4% de los positivos en víctimas mortales de accidentes, en 2016 los casos aumentaron hasta un 48%, de acuerdo con los datos del Instituto Nacional de Toxicología.

El perfil del conductor que ha consumido droga es el de un hombre de entre 25 y 54 años. Sin embargo, los jóvenes de entre 18 y 24 años son el grupo de edad que, en proporción, ostenta el mayor porcentaje de positivos por cannabis, según el último EDAP elaborado por la DGT (2015). De hecho, el 14% de los 2.000 jóvenes menores de 29 años que participaron en el último informe de la Fundación Mapfre, afirmó haber conducido, en los últimos seis meses, tras consumir cannabis, marihuana o porros.

La denominación de esta sustancia como droga blanda no ayuda a que disminuyan estas conductas. “Esa identificación que no tiene ningún sentido. Hablar de drogas duras y drogas blandas es hablar de drogas peligrosas y menos peligrosas. Las drogas son las drogas. Depende de cómo se consuman, quién las consuma y qué haga cuando las consuma, que tengan una valoración determinada”, argumenta Ignacio Calderón, director general de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). Según datos recogidos por esta Fundación, para los jóvenes españoles la percepción del riesgo de tener un accidente disminuye de un 90% a un 65% en función de si se les pregunta por pastillas y éxtasis o por los porros.

Esta creencia no se corresponde con la realidad. El consumo de cannabis, según los especialistas, tiene un efecto sedante, produce dificultad para mantener la atención y disminuye los reflejos. “Es un error total. La gente la consume pensando que no supone un peligro cuando conduce, pero lo es tanto como la cocaína. No es, precisamente, de las drogas que menos intervienen en la conducción”, asegura Francisco Arias, miembro del programa de alcohol y drogas del Hospital 12 de Octubre, en Madrid.[:ca]A diferència dels positius en alcohol, que s’han reduït en els darrers anys, els positius per droga no només no han disminuït, sinó que han augmentat, encara que sense superar els d’alcohol. El 2008, la proporció de conductors morts que havia consumit algun tipus substància va ser d’un 11% enfront del 15% de 2016, segons dades de l’Institut de Toxicologia. El mateix panorama es dibuixa en l’Estudi sobre la Prevalença d’Alcohol i Drogues (EDAP), elaborat per la DGT. D’acord amb les últimes dades disponibles -publicats a 2015-, 1 de cada 10 conductors condueix sota els efectes de les drogues.

Per a Jesús Monclús, director a l’àrea de Prevenció i Seguretat Viària de la Fundació Mapfre, les xifres no deixen lloc a dubtes. “En aquest moment hi ha dues amenaces emergents en la conducció: les distraccions al mòbil i l’augment de la presència de les drogues, especialment cànnabis i cocaïna”, assenyala.

La menor conscienciació sobre els efectes del consum d’estupefaents en la conducció respecte a l’alcohol és un dels motius que, segons els especialistes, explica la prevalença. “Portem 30 anys fent campanyes contra l’alcohol, però no hem tingut campanyes específiques per drogues. I fins fa poc, no existien els controls per a aquestes substàncies “, explica Monclús.

La freqüència amb què es realitzen els controls de drogues a la carretera segueix sent molt inferior a les proves d’alcoholèmia, menys costoses i menys complexes.

Tot i la millora i l’augment de les mesures dissuasòries, aquesta menor freqüència en els controls és un dels motius pels quals els conductors se senten més lliures per al consum. “D’drogues mai fan. Tota la gent fuma perquè no t’ho esperes “, esgrimeix Raúl Domínguez, minuts després de donar positiu per cànnabis al control. Per a ell, com per a gairebé tots els conductors que es van sotmetre aquesta nit al control de drogues -la majoria joves entre 20 i 30 anys amb cotxes d’estil esportiu- era la primera vegada que realitzava aquest tipus de prova.

Cànnabis, el rei

De totes les substàncies que s’analitzen en els controls de drogues -cannabis, cocaïna, opiacis, amfetamina i metanfetamina- el cànnabis és la que més ha augmentat la seva presència en els últims anys. Si el 2008 aquesta substància es va trobar en el 29,4% dels positius en víctimes mortals d’accidents, el 2016 els casos van augmentar fins a un 48%, d’acord amb les dades de l’Institut Nacional de Toxicologia.

El perfil del conductor que ha consumit droga és el d’un home d’entre 25 i 54 anys. No obstant això, els joves d’entre 18 i 24 anys són el grup d’edat que, en proporció, ostenta el major percentatge de positius per cànnabis, segons l’últim EDAP elaborat per la DGT (2015). De fet, el 14% dels 2.000 joves menors de 29 anys que van participar en l’últim informe de la Fundació Mapfre, va afirmar haver conduït, en els últims sis mesos, després de consumir cànnabis, marihuana o porros.

La denominació d’aquesta substància com a droga tova no ajuda a que disminueixin aquestes conductes. “Aquesta identificació que no té cap sentit. Parlar de drogues dures i drogues toves és parlar de drogues perilloses i menys perilloses. Les drogues són les drogues. Depèn de com es consumeixin, qui les consumeixi i què faci quan les consumeixi, que tinguin una valoració determinada “, argumenta Ignacio Calderón, director general de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD). Segons dades recollides per aquesta Fundació, per als joves espanyols la percepció del risc de tenir un accident disminueix d’un 90% a un 65% en funció de si se’ls pregunta per pastilles i èxtasi o pels porros.

Aquesta creença no es correspon amb la realitat. El consum de cànnabis, segons els especialistes, té un efecte sedant, produeix dificultat per mantenir l’atenció i disminueix els reflexos. “És un error total. La gent la consumeix pensant que no suposa un perill quan condueix, però ho és tant com la cocaïna. No és, precisament, de les drogues que menys intervenen en la conducció “, assegura Francisco Arias, membre del programa d’alcohol i drogues de l’Hospital 12 d’Octubre, a Madrid.[:]

Deja un comentario

Cerrar menú