Actualment esteu veient Com es genera l’addicció: recorregut per la ment d’un pacient

Com es genera l’addicció: recorregut per la ment d’un pacient

L’addicció no es manifesta de la nit al dia. És un procés gradual, sovint insidiós, que comença amb decisions que semblen inofensives i acaba controlant cada aspecte de la vida d’una persona.

Aquest és el testimoni de Lucas, que va començar amb l’experimentació juvenil que el va portar per un camí que mai no va esperar transitar.

El Començament Innocent

Lucas tenia 17 anys quan va provar el cànnabis i l’alcohol per primer cop. Com molts adolescents, estava en una etapa d’exploració, buscant acceptació entre els amics i una manera de desinhibir-se. “Era només una cosa que fèiem els caps de setmana”, recorda Lucas. “No semblava que fes res anormal; tots ho feien, i realment no vaig pensar en les conseqüències.”

L’Escalada

Durant un temps, l’ús de Lluc es va mantenir social i recreatiument. Però les ocasions en què consumia van començar a ser més freqüents. El que va començar com un acte social els caps de setmana es va convertir en una necessitat per sentir-se bé amb ell mateix i com a excusa per superar els moments d’estrès diari.

Als 20 anys, Lucas va ser introduït a la cocaïna per companys de feina en una festa. L’eufòria instantània i l’energia que li proporcionava la cocaïna van ser inigualables. “Em sentia invencible quan estava sota el seu efecte”. “Aviat, l’alcohol i el cànnabis no van ser suficients. La cocaïna es va convertir en la meva substància d’elecció.”

La Dependència

La transició de Lluc d’un ús recreatiu a una dependència no va ser evident per a ell al principi. Va començar a consumir cocaïna regularment, augmentant la quantitat i la freqüència per assolir el mateix nivell d’eufòria.

“Vaig començar a necessitar-la per funcionar,” diu Lucas. “La meva feina, les meves relacions, tot va començar a girar al voltant de quan podria aconseguir la meva propera dosi. No em vaig adonar de com estava de malament fins que vaig començar a perdre coses: la meva feina, els meus amics, la meva salut.”

Tocant Fons

El punt d’inflexió per a Lucas va arribar una nit en què va ser hospitalitzat per una sobredosi. “Aquesta va ser la meva crida d’atenció. Estava acabant amb la meva vida”. La realitat de la seva situació el va colpejar amb força, portant-lo a buscar ajuda.

Recuperació i Rehabilitació

Lucas va ingressar a la nostra clínica, on va enfrontar no només la seva addicció física, sinó també les causes subjacents del seu comportament addictiu. A través de teràpia individual i de grup, els terapeutes i psicòlegs li van anar proporcionant estratègies per fer front a la seva ansietat i depressió sense recórrer a les drogues.

“La recuperació ha estat el viatge més dur de la meva vida, però també el més gratificant”, comparteix Lucas. “Aprendre per què vaig començar a fer servir i com trencar aquest cicle ha estat crucial. Cada dia és una lluita, però ara tinc les eines per enfrontar-la.”

La història de Lucas destaca aspectes crítics en la comprensió de l’addicció: l’accés fàcil a les drogues, la influència social, la manca d’habilitats per controlar l’estrès de manera saludable, i la importància d’abordar no només la dependència física sinó també les causes emocionals i psicològiques.

Aquest testimoni serveix com un recordatori que l’addicció pot afectar qualsevol, independentment del context o les intencions inicials. També mostra que, amb el suport adequat i una intervenció oportuna, la recuperació és possible i pot obrir un capítol nou a la vida d’una persona.