Blog

Cada dia, sense ni adonar-nos-en, teixim a la nostra rutina hàbits que poden derivar en un consum problemàtic de substàncies —alcohol, nicotina, psicofàrmacs, cafeïna…— i subestimem els riscos que comporten. És hora de repensar aquests gestos quotidians que creiem “inofensius”!

1. Mites que convé desmuntar

“Prendre una copa de vi amb el sopar és saludable”
Malgrat que hi ha estudis que apunten possibles beneficis d’alguns components del vi, el consum habitual pot passar de “social” a “necessari” sense que ens n’adonem.

“El meu metge em va receptar pastilles per dormir, i sense elles no descanso”
La tolerància s’acumula: al principi la dosi inicial en basta, però amb el temps el cos en demana més per aconseguir el mateix efecte.

“Em fumo un porro després de sopar per relaxar-me; almenys no és tabac”
Substància diferent no implica menor risc. La dependència psicològica i física s’hi pot instal·lar igual de sutilment.

Aquests raonaments solen partir de la falsa idea de que “no sóc addicte si no ho faig cada dia”. Tanmateix, la freqüència i la quantitat no són els únics indicadors: el més important és com el consum interfereix en la nostra vida i en la nostra voluntat.

2. Què converteix un hàbit en addicció?

• Obsessionament mental: quan el pensament sobre la substància s’imposa a altres prioritats, fins i tot sabent que pot ocasionar-nos problemes.
• Pèrdua de control: els intents de moderar o aturar el consum fracassen una vegada i una altra, malgrat les millors intencions.
• Efectes contraproduents: deixa de generar plaer o alleujament; en canvi, apareixen ansietat, irritabilitat o malestar físic si no consumim.

“Si en pensar a reduir el meu consum ja començo a angustiar-me, probablement sigui el moment de demanar ajuda.”

3. Senyals d’alarma primerenques

• Augments de dosi per aconseguir el mateix “benefici” (insomni, ansietat…).
• Incapacitat per gaudir moments sense la substància.
• Grietes en les relacions laborals, familiars o socials, que tendim a minimitzar.
• Justificacions constants del consum: “m’ajuda”, “me’l mereixo”, “sense això no puc”.

Reconèixer aquests signes és el primer pas per frenar un procés que, si no es tracta, tendeix a intensificar-se amb el temps.

4. Estratègies de prevenció i autocura

• Autoavaluació periòdica: reserva’t 5 minuts cada setmana per preguntar-te:
  1. Per a què recorro a aquesta substància?
  2. Què vaig perdre o sacrificar l’última vegada que la vaig prendre?
• Tècniques de gestió de l’estrès: meditació, exercici, respiració conscient o aficions creatives que substitueixin el “copasso” o la “pastilla” com a vàlvula d’escapament.
• Suport social i grups d’acompanyament: compartir experiències amb persones amb objectius similars reforça la motivació.
• Límits clars: defineix i respecta normes personals (dies sense consum, dosis màximes, contextos permesos).

5. I si ja és un problema?

1. Admet la dificultat: negar-la o minimitzar-la empitjora la situació.
2. Busca ajuda professional: psicoteràpia, consultes mèdiques especialitzades i, si cal, programes de desintoxicació.
3. Construeix una xarxa de suport: família, amistats, grups d’autoajuda.
4. Substitueix hàbits: introdueix activitats plaents i saludables que ocupin l’espai de la substància.

Recordatori clau: l’addicció no és un defecte de caràcter, sinó una condició que afecta el cervell i la conducta. Amb un tractament adequat i un entorn de suport, la recuperació és possible.

És imprescindible mirar amb honestedat la nostra relació diària amb l’alcohol, els fàrmacs i altres substàncies. Un gest innocent pot convertir-se en la premsa d’un problema crònic. Si notes que perds el control, no esperis: actua ara, confia en els especialistes i en els teus, i aposta per hàbits que t’enforteixin en lloc de malmetre’t. El teu benestar s’ho mereix!