Tractament per a la Desintoxicació de Benzodiazepines
Creus que has generat una addicció o sospites que un familiar/conegut pot tenir-la?
Dona el primer pas
600 079 999
1ª Visita gratuita
Tractament Desintoxicació Benzodiazepines
El tractament de desintoxicació de les benzodiazepines ofereix una assistència bio-psicosocial, encara que és un tractament bàsicament psicològic, en la fase de desintoxicació pot haver-hi ajuda farmacològica amb la finalitat d’evitar la síndrome d’abstinència. L’inici del tractament és voluntari i es persegueix la no utilització de fàrmacs a mitjà i llarg termini, per tant parlem d’un tractament lliure de drogues.
El seguiment del pacient el durà a terme el seu terapeuta de referència i estarà basat en teràpia grupal i individual tant amb mèdic psiquiatre com amb terapeuta, a més d’oferir una àmplia assistència i cobertura familiar i de parella. Igual que el consum s’inicia i es manté per unes complexes interaccions entre la susceptibilitat, el context, la conducta i les seves conseqüències, s’ha d’abordar d’igual manera des d’un punt de vista multifactorial, que inclogui aspectes biològics, conductuals i socials.
El model que se segueix és el cognitiu-conductual i sistèmic, encara que usem tècniques d’altres models, com les tècniques en Habilitats socials (HHSS), Prevenció de Recaigudes (PR) i resolució de conflictes, per tant s’emmarca en el tecnicisme eclèctic. Les teràpies de grup, o la participació en tallers cognitiu-conductuals, com els tallers de prevenció de recaigudes, els tallers d’habilitats socials o els tallers de gestió de les emocions; són elements necessaris per a la configuració d’un pla efectiu per a saber com deixar els psicofàrmacs i iniciar el procés de rehabilitació.
4 Etapes Claus
Desintoxicación
Deshabituación
Rehabilitación
Reinsersio
Com actúen els psicofàmacs en les persones
Les benzodiazepines són fàrmacs depressors del sistema nerviós central que actuen facilitant-los efectes del Gaba, un transmissor que s’encarrega de disminuir l’activitat de les neurones del cervell. L’àrea del cervell mes sensible als efectes depressors de les benzodiazepines és el sistema límbic el qual s’encarrega del control de les emocions i és el responsable dels efectes ansiolítics que produeixen aquests fàrmacs.
A dosis elevades també disminueixen l’activitat d’altres àrees del cervell i produeixen efectes més generals com la sedació i la inducció al somni.
Efectes sobre el cervell
Si es consumeixen amb alcohol, augmenten els efectes d’aquest i augmenta el risc de depressió respiratòria. Trastorns relacionats amb síndrome d’abstinència (tremolors, pànic, crisis compulsives, etc)
• Disminució del nivell de consciència.
• Somnolència.
• Reaccions agressives especialment a subjectes d’edat avançada.
• Augment del temps de reacció.
• Incoordinació motora.
• Alteracions de la memòria.
Efectes fisiològics y psicològics
Si es consumeixen amb alcohol, augmenten els efectes d’aquest i augmenta el risc de depressió respiratòria. Trastorns relacionats amb síndrome d’abstinència (tremolors, pànic, crisis compulsives, etc)
• Disminució del nivell de consciència.
• Somnolència.
• Reaccions agressives especialment a subjectes d’edat avançada.
• Augment del temps de reacció.
• Incoordinació motora.
• Alteracions de la memòria.
Conseqüències
• Ansietat i pànic y pánico.
• Idees paranoides i depressió.
• Brots psicòtics
Breu repàs per la història
Aquests fàrmacs s’inclouen diferents substàncies utilitzades en medicina pel seu efecte psicoactiu a nivell del sistema nerviós central. Tenen major rellevància les benzodiazepines (tranquil·litzants i ansiolítics) són el subgrup més utilitzat, la seva introducció va tenir lloc en la dècada dels 60.