L’addicció no és només un problema de consum. És, en molts casos, el reflex d’un dolor emocional, una manera d’anestesiar la vergonya, la inseguretat o la sensació persistent de no ser suficient. I en aquest procés, l’autoestima —la valoració que tenim de nosaltres mateixos— es va deteriorant.
Moltes persones atrapades en una addicció comencen a perdre el respecte per si mateixes: senten que no tenen control, que han fallat, que han decebut les persones que les envolten. Però, al mateix temps, una baixa autoestima també pot ser el terreny fèrtil sobre el qual germina una addicció.
És possible trencar aquest cicle? La resposta és sí, però cal entendre primer com s’alimenten mútuament l’addicció i l’autoestima, i quins passos poden ajudar a reconstruir aquesta relació amb un mateix.
Un cercle viciós: quan l’autoestima baixa alimenta el consum
Les persones amb una autoestima fràgil solen tenir més dificultats per posar límits, dir “no”, demanar ajuda o afrontar emocions difícils sense recórrer al consum.
Es poden sentir menys mereixedores de benestar o més inclinades a sabotejar el seu propi progrés. En aquest context, les substàncies o comportaments addictius es converteixen en una via d’escapament ràpida del malestar intern.
Com l’addicció deteriora l’autoestima
Cada recaiguda, cada mentida, cada promesa trencada deixa una empremta en la percepció personal. La persona comença a identificar-se amb l’addicció, a definir-se pels seus errors més que pels seus esforços o capacitats. Apareixen pensaments com:
- “No valc res”
- “Mai sortiré d’això”
- “Sóc una càrrega”
Aquests pensaments no només generen dolor, sinó que també reforcen el cicle de consum.
Autodiàleg destructiu: l’enemic intern de la recuperació
Un dels obstacles més grans en el procés de recuperació no és només deixar la substància, sinó canviar la manera com la persona es parla a si mateixa. La veu crítica interna pot ser cruel, recordant fracassos i desvalorant els èxits.
Identificar i desafiar aquesta veu autocrítica és un pas fonamental per reconstruir l’autoestima.
Claus per començar a reconstruir l’autoestima en el procés de recuperació
- Reconèixer l’esforç, no només el resultat
Celebrar petits èxits diaris ajuda a contrarestar la percepció de fracàs. - Aprendre a demanar ajuda sense culpa
Reconèixer la necessitat de suport no és feblesa, sinó un acte de valentia. - Rodejar-se de persones que sumen, no que jutgen
L’autoestima també es reforça en entorns segurs i d’acceptació. - Practicar l’autocura des del respecte, no des del càstig
Menjar bé, descansar, moure’s, tenir rutines… són gestos que reafirmen que un mereix cuidar-se. - Revisar la història personal
Moltes vegades, la baixa autoestima té arrels en experiències passades. Treballar-les en teràpia pot ser profundament sanador.
L’autoestima no es recupera de cop: es cultiva, dia a dia
La bona notícia és que l’autoestima no és una cosa fixa. Es pot reconstruir. És un múscul emocional que es reforça amb pràctica, amb consciència i amb compassió cap a un mateix. En un procés de recuperació d’addiccions, treballar l’autoestima no és un “extra”, és part essencial del tractament. Perquè només quan aprenem a valorar-nos, comencem a creure que mereixem una vida diferent.
