Una persona pot tornar-se addicta pràcticament a qualsevol cosa. Fins i tot elements que, a primera vista, semblen saludables —com l’exercici físic— o que eleven el benestar emocional —com l’espiritualitat— poden convertir-se en comportaments compulsius que roben energia, generen malestar i deterioren la qualitat de vida.
Tanmateix, hi ha addiccions més prevalents, més invisibles o més normalitzades, i sobre aquestes hauríem de centrar la nostra atenció quan parlem de prevenció, detecció i intervenció precoç.
Què és una addicció?
L’addicció és un trastorn complex i crònic que va més enllà de l’ús repetit d’una substància o una conducta. Implica pèrdua de control, dependència psicològica i/o física i una afectació progressiva de la vida personal, emocional, social i professional.
Segons l’Associació Americana de Psiquiatria i informes europeus recents, les manifestacions més comunes d’una addicció inclouen:
- Malestar en interrompre el consum o la conducta: el cos i la ment reaccionen negativament si no es satisfà l’impuls.
- Manca de control: la persona no aconsegueix reduir o abandonar el consum, tot i conèixer-ne les conseqüències.
- Tolerància: cal cada vegada més quantitat per sentir el mateix efecte o evitar el malestar.
- Automatisme: el comportament esdevé automàtic, desencadenat per emocions o estímuls sense plena consciència.
- Focalització exclusiva: la substància o la conducta ocupa el centre de la vida, desplaçant les relacions, la feina o la salut.
Addiccions a substàncies més comunes
Alcohol
Continua essent la substància psicoactiva legal amb més impacte en salut pública.
Segons l’OMS, l’alcohol va ser responsable de 2,6 milions de morts el 2023 i s’associa a més de 200 malalties.
La mateixa organització reitera que no existeix un nivell de consum segur, ni tan sols sota la idea del “consum moderat”.
A Europa i Amèrica, els trastorns per consum d’alcohol afecten fins al 14-15 % dels homes i a més del 6 % de les dones, segons dades actualitzades de l’OMS (2024).
Nicotina (tabac i vapeig)
Tot i que el consum de cigarrets tradicionals ha disminuït, ha augmentat l’ús de vapejadors i cigarrets electrònics, especialment entre els joves.
La dependència de la nicotina continua afectant entre el 8 i el 9 % de la població, amb conseqüències a llarg termini sobre el sistema respiratori, cardiovascular i neurològic.
Cànnabis
El cànnabis s’ha legalitzat o regulat en diversos països, fet que ha generat una percepció errònia d’innocuïtat. No obstant això, estudis recents confirmen que 1 de cada 3 consumidors habituals desenvolupa símptomes de dependència.
A Espanya, segons l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, entre el 9 % i l’11 % de les persones que el proven acaben desenvolupant una addicció.
Opioides
Tot i que la seva prevalença és més baixa (1-2 %), els opioides són altament perillosos a causa del seu ús mèdic inicial i del seu alt poder addictiu.
Des del 2022, s’ha observat un augment en la prescripció d’opioides menors a Espanya, fet que ha provocat més casos de dependència inadvertida.
L’OMS continua alertant sobre el risc de mort per sobredosi, fins i tot en pacients amb tractaments pautats.
Addiccions comportamentals en auge
No totes les addiccions impliquen substàncies. Les addiccions conductuals han guanyat força els darrers anys, especialment amb la digitalització accelerada i els canvis en l’estil de vida.
Internet i xarxes socials
L’ús compulsiu d’internet afecta entre el 4 i el 5 % de la població, amb més incidència entre adolescents i joves adults.
La necessitat constant de connexió, validació social i estimulació ràpida ha generat un patró de dependència que afecta l’estat d’ànim, l’atenció i les relacions personals.
Joc (ludopatia)
L’única addicció conductual reconeguda oficialment al DSM-5 afecta prop de l’1,4 % dels adults, però ha augmentat amb les plataformes de joc en línia i les apostes esportives.
El joc patològic es caracteritza per la pèrdua de control, la necessitat d’apostar quantitats creixents i el deteriorament emocional i econòmic.
Sexe compulsiu
Tot i que no està formalment classificat com a trastorn en tots els manuals diagnòstics, cada cop es reconeix més com un patró addictiu quan hi ha:
- Recerca compulsiva de relacions o estímuls sexuals.
- Incapacitat per controlar la conducta.
- Deteriorament en altres àrees de la vida.
Afecta tant homes com dones i sovint s’associa a baixa autoestima, traumes previs i disfuncions relacionals.
Addicció a l’amor o a les relacions
Es caracteritza per una necessitat obsessiva de vincular-se emocionalment, por a l’abandonament, ansietat, idealització de l’altre i manteniment de relacions tòxiques.
Aquest tipus d’addicció afecta especialment persones amb historial de dependència emocional i pot manifestar-se amb símptomes similars a altres addiccions: ansietat, impulsivitat, abstinència emocional i recaigudes.
El 2025, les addiccions continuen essent un problema de salut global que evoluciona amb la societat: canvien les formes, les substàncies i els contextos, però es manté el mateix nucli de patiment humà.
Reconèixer-les no és exagerar. Prevenir-les no és prohibir. I tractar-les no és opcional: és una necessitat.
Des dels centres especialitzats, és essencial continuar educant, intervenint i oferint un acompanyament professional i humà a totes les persones que ho necessiten.
