“Quan el consum desapareix, no només queda l’abstinència: queda el temps. I amb ell, el repte d’aprendre a viure de nou.”
Moltes persones pensen que el tractament d’una addicció consisteix únicament a deixar de consumir. Però aquells que hi han estat —pacients, familiars i terapeutes— saben que la veritable recuperació no es juga només en l’abstinència, sinó en allò que ve després: com ocupar la ment, el cos i el cor sense tornar al consum.
En els primers dies de desintoxicació, un dels comentaris més freqüents entre els pacients és:
“No sé què fer amb tant de temps…”
El dia, abans absorbit per la cerca, l’ús o les conseqüències del consum, ara esdevé un espai gairebé desconegut. I si no s’estructura, aquest buit pot ser tan amenaçador com el síndrome d’abstinència.
Per això, en rehabilitació, la rutina diària no és un càstig ni una restricció, sinó una eina terapèutica essencial. Serveix per entrenar la ment, recuperar l’ordre intern i construir nous hàbits que puguin sostenir una vida lliure d’addiccions.
Per què la rutina protegeix davant la recaiguda?
Durant el consum, el cervell s’acostuma a cercar gratificació immediata i estímuls intensos. El dia a dia perd estructura: es dorm a deshora, es menja malament o gens, s’abandonen els compromisos, i tota la vida gira al voltant de la substància.
Un cop s’inicia el procés de recuperació, aquest patró s’ha de reeducar. I una de les maneres més efectives de fer-ho és mitjançant rútines diàries estructurades, que permetin:
- Regular el son i el descans.
- Estabilitzar les emocions amb activitats programades.
- Reduir la impulsivitat.
- Reforçar l’autoestima amb metes assolibles.
- Substituir el buit per activitats amb sentit.
La rutina no és control: és contenció emocional. Una manera de sostenir el procés mentre el cos i la ment es curen.
“Les rútines diàries estructurades poden actuar com a intervencions terapèutiques per si mateixes, ajudant a estabilitzar funcions cerebrals alterades per l’addicció.”
Recuperar el ritme de vida: cada moment compta
A Clínica Forum Montau, cada jornada està acompanyada per un equip terapèutic que guia el procés. En aquest entorn residencial i protegit, l’estructura del dia no només organitza el temps: es converteix en una part activa del tractament. Cada moment del dia és una oportunitat per reconstruir hàbits, entrenar la ment i reconnectar amb un mateix.
Una ment atrapada en l’addicció perd el ritme natural del dia: el son es desregula, la gana desapareix, el temps es torna caòtic. En rehabilitació, es proposa una cosa molt diferent: reconciliar-se amb el temps.
Cada franja del dia té un propòsit:
- Els matins són un acte de voluntat: llevar-se, arreglar-se, moure’s, cuidar-se. És el primer pas per recuperar el vincle amb el propi cos i l’autoestima.
- El migdia es dedica al treball emocional: teràpies individuals i grupals, espais d’introspecció on es construeixen eines per mantenir el canvi.
- Les tardes permeten explorar l’oci saludable, la creativitat i el contacte humà. Són el laboratori on s’assaja una nova manera de viure.
- Les nits tanquen el dia amb calma, reflexió i descans: elements fonamentals per integrar el viscut.
No es tracta només d’omplir les hores, sinó d’aprendre a viure-les amb sentit.
El paper de l’oci saludable
Moltes persones en rehabilitació senten que han “oblidat” com divertir-se sense consumir. L’oci, en molts casos, ha estat completament vinculat a la substància: festes, bars, escapisme, consum solitari per omplir el temps…
Durant la recuperació, reaprendre a gaudir sense consumir és una part fonamental del procés. I això implica:
- Explorar nous interessos: lectura, art, natura, cuina…
- Participar en activitats grupals amb propòsit.
- Sortir del pilot automàtic i aprendre a estar present.
- Redescobrir el senzill: una conversa, una caminada, un joc.
L’oci no és un luxe en rehabilitació. És una via per reconnectar amb el plaer saludable, desenvolupar identitat i prevenir l’avorriment, que sovint actua com a desencadenant de recaigudes.
Temps lliure: no omplir per omplir, sinó donar sentit
Un dels grans aprenentatges durant el tractament és que no es tracta només d’ocupar el temps, sinó d’habitar-lo de manera conscient. El consum sovint apareix com a resposta a un buit emocional, a una manca de propòsit o a un malestar silenciós.
Per això, estructurar el dia també significa:
- Aprendre a estar amb un mateix sense fugir.
- Tolerar l’avorriment i transformar-lo en creativitat o descans.
- Triar activitats que connectin amb els propis valors.
El sentit no s’imposa: es construeix, dia a dia, en la repetició de petits actes.
Com mantenir una rutina saludable després de sortir del centre
Una de les dificultats principals després d’un tractament és mantenir l’estructura sense el suport diari de l’equip terapèutic. Per això, és fonamental:
- Establir horaris fixes de son, àpats i activitats.
- Planificar la setmana amb antelació.
- Incloure moments d’oci saludable cada dia.
- Participar en grups de suport o teràpies de seguiment.
- Estar alerta als “moments buits” i tenir estratègies per gestionar-los.
La rutina no ha de ser rígida, però sí coherent amb una vida en recuperació.
La llibertat es construeix amb estructura
Recuperar-se d’una addicció no significa improvisar una nova vida d’un dia per l’altre. Significa reaprendre a viure amb consciència, compromís i equilibri. I per a això, l’estructura diària és una aliada indispensable.
Perquè entrenar la ment per no tornar a consumir no passa només a les teràpies o en els moments difícils. Passa en cada dia ben viscut, en cada petita decisió, en cada espai ocupat de manera conscient.
“No és que la rutina curi. Però sense ella, és molt difícil que alguna cosa es curi.”
Koob & Le Moal, Neurobiology of Addiction, 2006
Laudet, A. B., & White, W. (2008)
Volkow, N. D., Koob, G. F., & McLellan, A. T. (2016)
