L’Informe EDADES 2024 del Ministeri de Sanitat revela que el 76,5 % dels espanyols d’entre 15 i 64 anys van consumir alcohol l’últim any, cosa que converteix aquesta substància en la més consumida amb diferència al nostre país.
L’anàlisi per comunitats autònomes reflecteix grans desigualtats:
- Comunitat Valenciana: 89,1 % (la prevalença més alta del país).
- Melilla: 49 % (la més baixa).
- Andalusia: 69,7 %, per sota de la mitjana nacional.
Aquestes diferències no només mostren hàbits culturals diferents, sinó també la influència de factors socioeconòmics, normatius i d’accessibilitat a l’alcohol a cada regió.
Un consum elevat i normalitzat
De mitjana, a Espanya es consumeixen 12,7 litres d’alcohol pur per persona a l’any, una xifra que ens situa entre els països amb més ingesta d’Europa. Traduït a la pràctica, això equival a unes 2,6 ampolles de vi setmanals per adult.
Encara més preocupant és que el 25,6 % dels adults practica binge drinking (consum intensiu de cinc o més begudes en un curt període de temps) com a mínim un cop al mes. Aquest patró de consum excessiu s’associa a accidents de trànsit, violència, conductes sexuals de risc i més probabilitat de desenvolupar dependència.
Una generació més conscient (Generació Z)
La generació Z destaca per reduir notablement el seu consum d’alcohol: el 53,6 % dels joves entre 18 i 30 anys han disminuït la seva ingesta; a més, les intoxicacions etíliques entre adolescents (14-18 anys) han baixat del 60,7 % el 2012 al 20,8 % el 2023.
Aquest canvi està impulsat per campanyes educatives, figures públiques que aposten per la sobrietat i la popularitat creixent de les begudes sense alcohol, que experimenten un creixement anual estimat del 4 % fins al 2028.
Consum intensiu entre adolescents
A Espanya, el 28,2 % dels estudiants d’entre 14 i 18 anys reconeix haver-se emborratxat de manera intencionada (binge drinking) en l’últim mes. Tot i que la xifra ha descendit respecte a anys anteriors, continua sent un motiu de gran preocupació.
El consum intensiu d’alcohol en l’adolescència no és un hàbit inofensiu: el cervell encara es troba en desenvolupament i l’exposició repetida a altes concentracions d’alcohol augmenta el risc de patir problemes de memòria, dificultats en l’aprenentatge, conductes impulsives i, a llarg termini, una major probabilitat de dependència.
Organismes nacionals i internacionals coincideixen que la normalització social de l’alcohol a Espanya contribueix al fet que els joves el percebin com una substància sense risc, quan en realitat no existeix un nivell de consum segur. Per això, s’insisteix en la importància de reforçar la prevenció en centres educatius, famílies i entorns comunitaris, així com en promoure alternatives d’oci saludable que redueixin l’associació entre diversió i alcohol.
Existeix un consum segur d’alcohol?
El debat sobre si existeix una quantitat “segura” d’alcohol és recurrent, però l’evidència científica és clara: cap quantitat d’alcohol està lliure de riscos per a la salut.
A Espanya, les guies oficials del Ministeri de Sanitat estableixen unes referències de “baix risc”, que equivalen aproximadament a:
- Per a dones: mig got de vi o una cervesa petita al dia.
- Per a homes: fins a un got de vi o dues cerveses petites al dia.
Tanmateix, aquestes xifres no s’han d’interpretar com un permís per consumir sense conseqüències, sinó com un límit orientatiu. El mateix Ministeri subratlla que qualsevol consum comporta risc, i que el més recomanable és “com menys alcohol, millor”.
De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica l’alcohol com a carcinogen del Grup 1, és a dir, una substància amb evidència suficient de causar càncer en humans, al mateix nivell que el tabac o l’amiant. S’ha demostrat que fins i tot consums baixos augmenten el risc de tumors a la boca, gola, esòfag, fetge, mama i còlon.
A més dels efectes físics, el consum regular d’alcohol —encara que sigui moderat— pot afectar el son, el rendiment laboral o acadèmic, i tenir un impacte directe en la salut mental, afavorint símptomes d’ansietat o depressió.
Per això, cada vegada més especialistes en salut pública insisteixen a transmetre un missatge clar: no existeix un consum segur d’alcohol. La millor estratègia per protegir la salut a llarg termini és reduir al mínim la seva ingesta i fomentar alternatives d’oci i socialització que no girin al voltant d’aquesta substància.
Un repte per a la prevenció
La normalització cultural de l’alcohol a Espanya —vi als àpats, cerveses després de la feina, consum intensiu en celebracions i festes— dificulta la percepció de risc, sobretot entre els joves. Les enquestes mostren que molts adolescents comencen a beure als 13-14 anys, amb un accés fàcil i una tolerància social molt elevada.
En aquest context, els experts insisteixen en la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció:
- Incrementar els impostos especials sobre l’alcohol.
- Limitar la publicitat i el patrocini, especialment en esdeveniments esportius o juvenils.
- Impulsar campanyes educatives que mostrin que no existeix un nivell segur de consum.
- Fomentar alternatives d’oci saludable que redueixin l’associació entre diversió i alcohol.
