L’alcoholisme crònic no destrueix només el fetge o el cor. També destrueix la memòria. I ho fa d’una manera tan silenciosa i tan confusa per a les famílies que moltes vegades passen mesos —o anys— abans que algú posi nom al que està passant.
Aquest nom és síndrome de Korsakoff.
Què és la síndrome de Korsakoff?
La síndrome de Korsakoff és un trastorn neurològic greu causat per una deficiència severa i perllongada de tiamina, també coneguda com a vitamina B1. Encara que pot aparèixer per altres causes —desnutrició extrema, cirurgies bariàtriques, vòmits persistents—, en la gran majoria dels casos es produeix com a conseqüència directa de l’alcoholisme crònic.
Per què l’alcohol provoca aquesta deficiència? Per una doble raó. Primer, perquè el consum excessiu d’alcohol impedeix que l’intestí absorbeixi correctament la tiamina. Segon, perquè les persones amb dependència severa a l’alcohol solen tenir una alimentació molt deficient, amb la qual cosa la mancança s’agreuja encara més.
La tiamina és imprescindible per al metabolisme energètic del cervell. Sense ella, determinades estructures cerebrals —especialment els cossos mamil·lars i el tàlem— pateixen un dany que, si es perllonga en el temps, pot tornar-se permanent.
La fase prèvia: l’encefalopatia de Wernicke
Per entendre bé la síndrome de Korsakoff cal conèixer primer l’encefalopatia de Wernicke, que és la fase aguda del mateix procés. Wernicke i Korsakoff són, en realitat, dos moments d’una mateixa malaltia: la síndrome de Wernicke-Korsakoff.
L’encefalopatia de Wernicke apareix de forma brusca i es caracteritza per tres símptomes clàssics: confusió mental, dificultat per moure els ulls (oftalmoplègia) i problemes per caminar (atàxia). És una urgència mèdica. Si es tracta a temps amb tiamina intravenosa, el dany pot revertir-se o limitar-se de forma significativa.
El problema és que moltes vegades no es reconeix. Els símptomes poden confondre’s amb un estat d’embriaguesa, amb la síndrome d’abstinència alcohòlica o amb altres patologies. I quan la fase de Wernicke no rep tractament precoç, la malaltia avança cap a la fase crònica: la síndrome de Korsakoff.
Què li passa al cervell: la memòria que es trenca
La síndrome de Korsakoff afecta la memòria d’una manera molt específica i molt cridanera. No esborra els records de tota la vida, com passa en l’Alzheimer avançat. El que fa és trencar la capacitat de formar nous records.
Això s’anomena amnèsia anterògrada: la persona no pot retenir informació nova. Una conversa mantinguda fa deu minuts no existeix per a ella. Una visita, una notícia, una explicació mèdica: tot s’evapora. La persona viu, en certa manera, atrapada en el passat.
A això s’hi suma l’amnèsia retrògrada, que esborra records de períodes més o menys recents previs a la malaltia. La memòria més antiga, la de la infància o la joventut, sol conservar-se millor que la dels últims anys.
I després hi ha el símptoma que més desconcerta i pertorba les famílies: la confabulació.
La confabulació: quan el cervell inventa sense saber-ho
La confabulació és un dels fenòmens més desconcertants d’aquesta síndrome. La persona afectada omple els buits de la seva memòria amb històries que no són reals, sense cap intenció de mentir. No és una mentida conscient: el cervell, en no trobar el record, genera una explicació plausible i la persona la viu com a verdadera.
Una persona amb síndrome de Korsakoff pot explicar amb total convicció que aquest matí ha anat al mercat, que ahir va parlar amb algú que fa anys que és mort, o que treballa en una feina que va deixar fa dècades. Ho narra amb seguretat, amb detall, amb naturalitat. I això, per als familiars que ho presencien, pot resultar molt difícil d’entendre i de gestionar emocionalment.
Per què les famílies ho confonen amb demència
És comprensible. Els símptomes de la síndrome de Korsakoff —pèrdua de memòria, desorientació, canvis de personalitat, aparent desconnexió de la realitat— s’assemblen molt als d’una demència tipus Alzheimer. De fet, en la literatura mèdica se l’arriba a denominar “demència alcohòlica”.
Tot i això, hi ha diferències importants. En la demència degenerativa, el deteriorament és progressiu i imparable. En la síndrome de Korsakoff, si s’és abstinent de l’alcohol i es tracta correctament, el deteriorament pot estabilitzar-se i fins i tot millorar parcialment. No sempre, però en alguns casos sí.
Una altra diferència és que en el Korsakoff sol mantenir-se una certa lucidesa superficial: la persona conversa, reconeix cares, manté les formes socials. El que falla de forma específica és la memòria recent i la capacitat d’aprenentatge nou. Això pot portar els familiars a pensar que “de vegades està bé i de vegades està malament”, sense entendre que el que passa és estructural, no fluctuant.
Té cura? El que diu l’evidència clínica
Aquí l’honestedat és fonamental, perquè les famílies necessiten informació veraç per prendre decisions.
El pronòstic de la síndrome de Korsakoff establerta és, en general, força reservat. L’evidència clínica indica que al voltant del 80-85% dels pacients presenten alteracions cròniques de la memòria que no desapareixen del tot. Només una minoria —entre el 20 i el 25%— experimenta una recuperació significativa.
El que marca la diferència és, fonamentalment, dos factors:
La precocitat del tractament. Si l’encefalopatia de Wernicke es detecta i es tracta amb tiamina intravenosa abans que el dany neurològic es consolidi, les possibilitats d’evitar el Korsakoff crònic són molt majors. Cada hora compta en aquesta fase aguda.
L’abstinència total de l’alcohol. Continuar bevent mentre existeix aquest dany cerebral és, en la pràctica, impossibilitar qualsevol recuperació i accelerar un deteriorament que pot arribar a ser total. L’abstinència no garanteix la recuperació, però sense ella no hi ha cap possibilitat real de millora.
Senyals d’alarma que les famílies no han d’ignorar
Si una persona amb alcoholisme crònic comença a mostrar algun d’aquests signes, cal buscar atenció mèdica especialitzada de forma urgent, sense esperar a veure si millora sola:
- Confusió sobtada o desorientació inhabitual
- Dificultat per moure els ulls o visió doble
- Problemes per caminar o pèrdua de l’equilibri
- Incapacitat per recordar converses recents
- Relat de situacions que no han passat (confabulació)
- Canvis sobtats de personalitat en una persona alcohòlica
Aquests símptomes, en el context d’un consum crònic d’alcohol, són un senyal que el cervell es troba en una situació d’emergència metabòlica.
El paper de la família en el diagnòstic i el tractament
Un dels problemes més freqüents amb la síndrome de Korsakoff és que la persona afectada no és conscient del seu dèficit. No sent que alguna cosa va malament perquè el seu cervell no registra el que oblida. Per això la família és absolutament clau: és qui observa els canvis, qui dona la veu d’alarma i qui, moltes vegades, sosté el procés de tractament.
Afrontar aquest procés és dur. Veure un ésser estimat que no recorda el que se li acaba de dir, que explica històries que no són reals, que sembla estar en un altre món, és esgotador i dolorós. Entendre què és el que passa neurològicament ajuda a desculpabilitzar-se —no és mala voluntat, no és manipulació, és dany cerebral— i a saber com acompanyar sense desesperarse.
Al Centre Montau treballem amb les famílies des del primer moment, perquè la recuperació, quan és possible, rarament es produeix en solitari.
Conèixes algú que pugui estar patint les conseqüències de l’alcoholisme crònic? Podem ajudar-te a entendre què està passant i quins passos fer. Contacta’ns.
