Si has arribat fins aquí, probablement ja saps de què va. O ho sospites. O algú proper està en aquesta situació i no saps ben bé com parlar-ne.
Aquest article no està escrit per jutjar. Està escrit per explicar què passa realment quan el sexe i les drogues es combinen de forma repetida, per què és tan difícil sortir-ne sol, i quin tipus d’ajuda existeix per a qui decideix fer el pas.
Què és el chemsex
El terme ve de l’anglès chemical sex — sexe químic. Descriu l’ús intencionat de drogues psicoactives per mantenir relacions sexuals, habitualment durant períodes de temps prolongats i amb múltiples parelles. Encara que no és un fenomen exclusiu, es dona majoritàriament entre homes que tenen sexe amb homes (HSH).
A Espanya també es coneix com “sessió”, “col·locó” o “chills”. Quan el consum es fa per via intravenosa — cosa que augmenta significativament el risc de dependència i de transmissió de malalties — es parla de slam, slamming o slamsex.
Les substàncies més freqüents són la mefedrona (mefe), el GHB/GBL, la metanfetamina i la ketamina. És habitual el policonsum — diverses substàncies al mateix temps o de forma alternada — cosa que complica enormement el quadre clínic i el procés de sortida.
Per què el chemsex enganxa diferent
Aquesta és la part que més costa entendre des de fora. I de vegades també des de dins.
En la majoria de les addiccions, la persona busca la substància. En el chemsex, la persona busca l’experiència completa: el sexe intensificat per la droga, la connexió amb altres persones, la desinhibició, de vegades l’escapada d’una realitat emocional difícil. La droga i el sexe es fusionen de tal manera que, amb el temps, cap dels dos sembla funcionar sense l’altre. El sexe sense drogues es torna poc interessant o directament impossible. I les drogues sense sexe perden la seva raó de ser.
Per això sortir-ne és molt més complex que en altres addiccions. No es tracta només de deixar de consumir una substància. Es tracta de reconfigurar completament la relació amb la pròpia sexualitat, el desig, la intimitat i, molt freqüentment, amb una identitat que porta anys construint-se d’una determinada manera.
El chemsex no pot tractar-se com altres addiccions conegudes. No és només una addicció a substàncies, no és només una addicció al sexe: és un fenomen més complex que requereix diferents perspectives per abordar-lo.
El que passa al cervell
Les drogues utilitzades en el chemsex actuen directament sobre el sistema de recompensa cerebral, disparant la producció de dopamina a nivells que el cervell no pot assolir de forma natural. L’experiència sexual s’intensifica d’una manera que, la primera vegada, pot resultar completament nova. I el cervell ho registra com alguna cosa que vol repetir.
Amb el temps i la repetició, aquest circuit es reforça. El cervell aprèn que allà hi ha alleujament, plaer, connexió. I comença a buscar-ho de forma compulsiva, encara que la persona sàpiga conscientment que li està fent mal. No és feblesa. És neurologia.
A això s’afegeix que en molts casos hi ha una dimensió emocional molt potent al darrere. L’addicció al chemsex sol aparèixer com a estratègia d’evasió emocional: es busca gratificació o alleujament immediat davant situacions d’ansietat, depressió o soledat. La sessió no és només sexe i drogues — és també un entorn de pertinença, d’intimitat sense les exigències de les relacions convencionals, d’una identitat compartida amb altres.
Això fa que la dependència sigui alhora física, psicològica i social. I que tractar-la requereixi treballar les tres dimensions.
Senyals que el chemsex ha deixat de ser una elecció
No sempre és fàcil reconèixer quan s’ha creuat una línia. Aquestes són les senyals més freqüents:
Necessitar consumir per poder gaudir del sexe, o sentir que el sexe sense drogues ja no val la pena. Passar cada vegada més temps planificant la propera sessió o recuperant-se de l’anterior. Perdre dies de feina, compromisos socials o cura personal per les sessions. Intentar parar i no poder, o parar durant un temps i tornar amb major intensitat. Sentir vergonya intensa després de les sessions però ser incapaç de canviar el patró. Notar deteriorament en la salut física: pèrdua de pes, problemes de son, alteracions de l’estat d’ànim. Aïllar-se de persones properes que no formen part d’aquest entorn. Consumir sol, sense la part sexual, perquè el cos ho demana.
Si reconèixes diverses d’aquestes senyals no significa que estiguis perdut. Significa que el patró ja té una dinàmica pròpia que és molt difícil trencar sense suport extern.
Les conseqüències de la pràctica del chemsex
Les conseqüències s’acumulen de forma silenciosa fins que es fan impossibles d’ignorar.
A nivell físic: les drogues utilitzades, especialment la metanfetamina i la mefedrona per via intravenosa, tenen efectes severs sobre el sistema cardiovascular, el sistema nerviós i el sistema immunitari. La manca de son crònica durant les sessions agreuja tots aquests efectes. El slam augmenta significativament el risc de transmissió de VIH, hepatitis C i altres infeccions de transmissió sexual.
A nivell psicològic: l’ús de metanfetamina per via intravenosa i la mefedrona, combinats amb la manca de son característica de les sessions, s’han relacionat amb episodis psicòtics de caràcter fonamentalment paranoide. La depressió profunda entre sessions, l’ansietat crònica i la incapacitat per sentir plaer de forma natural són també conseqüències freqüents que moltes persones no associen directament amb el chemsex fins que algú els ho assenyala.
A nivell social i laboral: la ruptura progressiva de vincles personals, l’aïllament creixent i els sentiments de vergonya i culpa formen un cicle que es retroalimenta. Moltes persones en aquesta situació mantenen una doble vida durant mesos o anys, amb el cost emocional enorme que això implica.
Per què és tan difícil sortir-ne sol
Hi ha quatre factors que fan que intentar deixar-ho sense ajuda professional tingui una taxa d’èxit molt baixa.
El primer és la intensitat de l’abstinència. Les drogues utilitzades — especialment el GHB i la metanfetamina — generen símptomes d’abstinència físics i psicològics molt intensos. El GHB en particular té una abstinència que pot requerir supervisió mèdica urgent: la retirada brusca sense control mèdic pot ser perillosa.
El segon és que el chemsex està molt lligat a un entorn social específic. Sortir de l’addicció implica, en molts casos, allunyar-se d’aquest entorn. I això pot sentir-se com una pèrdua d’identitat i de pertinença, no només d’un costum.
El tercer és la dimensió emocional no resolta. Si el chemsex funcionava com a mecanisme d’escapada de la soledat, l’ansietat, el malestar amb la pròpia identitat o el trauma, aquestes causes continuen allà quan es deixa. Sense treballar-les, el risc de recaiguda és molt alt.
El quart és la fusió entre sexe i droga. Deixar les substàncies implica travessar un període en què el desig sexual es veu molt afectat, i això genera una angoixa que moltes persones no estan preparades per gestionar sense suport.
Com tractem el Chemsex a la clínica Forum Montau
El tractament del chemsex a Forum Montau és específic per a aquesta realitat. No és un protocol genèric d’addiccions aplicat a aquest context.
El procés comença amb una valoració clínica completa que avalua les substàncies implicades, el patró de consum, l’estat de salut física i mental, i el context vital de la persona. A partir d’aquí es dissenya el pla de tractament individualitzat, que pot incloure ingrés residencial, centre de dia o tractament ambulatori intensiu segons cada cas.
L’equip inclou psicòlegs especialitzats en addiccions i sexualitat, psiquiatres per a la gestió del component de patologia dual — molt freqüent en el chemsex — i terapeutes amb formació específica en les dinàmiques d’aquest fenomen. La confidencialitat és total i està garantida per llei.
Treballem també el procés de reconstrucció de la sexualitat i la identitat fora del chemsex, que és per a moltes persones la part més profunda i la que més temps i acompanyament requereix.
Altra informació que et pot interessar: Tractament del chemsex
