TRACTAMENTS

Adicció a substàncies

L’alcoholisme és un patiment que genera una forta necessitat i ansietat d’ingerir alcohol, de manera que hi ha una dependència física del mateix, manifestant-se a través de diversos símptomes d’abstinència quan no és possible la seva ingesta. El alcohòlic no té control sobre els límits del seu consum, que va en augment a mesura que es desenvolupa tolerància a aquesta droga.1 Es considera com una malaltia crònica, incurable, progressiva i mortal.

a cocaïna o benzoilmetilecgonina també coneguda simplement com coca, és un alcaloide tropano cristal·lí i fort estimulant utilitzat sobretot com a droga recreativa. Les formes més comunes de consum són inhalació, insuflació o injecció en vena. Els efectes mentals que provoquen inclouen la pèrdua de contacte amb la realitat, agressivitat, l’agudització de l’estat d’alerta i mania persecutòria, una intensa sensació de felicitat i agitació psicomotriu. Els símptomes a nivell físic són una ràpida freqüència cardíaca, sudoració i dilatació de les pupil·les. Altes dosis poden provocar una tensió arterial alta i l’augment de la temperatura corporal. Els efectes comencen tot just uns segons (o minuts) després del seu consum i duren entre cinc i noranta minuts. La cocaïna és molt addictiva, causa del seu efecte sobre la via mesolímbica del cervell, i hi ha un alt risc de patir dependència, tot i que el període de consum hagi estat curt. El seu ús també augmenta el risc d’accident cerebrovascular, infart de miocardi.

El cànnabis, també conegut com marihuana, és el psicoactiu o psicotròpic obtingut de la planta del cànem amb fins recreatius, religiosos i medicinales.El cànnabis conté més de 500 compostos químics diferents, entre ells almenys 113 cannabinoides a part del THC, com ara el cannabidiol (CBD), el cannabinol (CBN) o la tetrahidrocannabivarina (THCV), que tenen efectes diferents als del THC, i també actuen en el sistema nervioso.El cànnabis s’utilitza sovint pels seus efectes físics i psíquics, entre els quals destaquen un canvi general en la percepció, eufòria i un millor estat d’ànim, l’augment de la gana i una sensació d’estar sota els efectes de la droga, o «col·locat» en el llenguatge popular. Els efectes secundaris immediats inclouen la pèrdua de la memòria a curt termini, sequedat bucal, reducció de la capacitat motora, ulls vermells i sentiments de paranoia o ansietat. Els efectes a llarg termini poden ser l’addicció, la disminució de la capacitat mental (en aquells que van començar el seu consum en l’adolescència) i problemes de comportament en nens les mares van consumir cànnabis durant l’embaràs. Els efectes, que duren entre dues i sis hores comencen als pocs minuts del seu consum quan es fuma, mentre que quan es cuina i menja, els efectes triguen entre 30 minuts i una hora a manifestar.

La dependència de les benzodiazepines o l’addicció a les benzodiazepines és una condició en la qual una persona és dependent d’un medicament benzodiazepínic.

La dependència pot ser tant psicològica com física o una combinació d’ambdues. LEspañola dependència física succeeix quan una persona desenvolupa tolerància a les benzodiazepines i com a resultat de la tolerància fisiològica i dels símptomes d’abstinència desenvolupa una dependència física, que es pot manifestar durant una reducció de la dosi o una suspensió del consum com una síndrome d’abstinència de les benzodiazepines.

L’addicció, o el que és de vegades anomenat dependència psicològica, inclou l’abús i la necessitat imperiosa de consumir la droga no per alleujar els símptomes de l’abstinència, sinó per experimentar els seus efectes eufòrics o intoxicants.

L’addicció a les benzodiazepines pot també incloure a persones que les prenen normalment, tal com van ser prescrites pel seu metge, però no poden parar de consumir davant d’un efecte advers. És important diferenciar l’addicció i abús de la dependència física de la benzodiazepines. La dependència física és típica en els consumidors de llarg termini de benzodiazepines receptades, però l’abús i l’addicció no és típic en els consumidors sota control mèdic.

Abordatge

Amb el control de psiquiatres, psicòlegs, terapeutes i infermeres amb estesa experiència en el tractament de les addiccions consta de les següents fases.

FASE 1: DESINTOXICACIÓ

Conduït pel metge psiquiatre del centre que avalua l’estat del pacient amb el suport de la psicòloga i un terapeura. Realitza a través de visites individuals amb el pacient i la família.

FASE 2: DESHABITUACIÓ

S’aprofundeix en l’acceptació i coneixement de la malaltia i s’avança a través dels estímuls externs de forma guiada, gradual i protegida, aprenent a incorporar hàbits de comportament saludables.

FASE 3 Y 4: REHABILITACIÓ – REINSERCIÓ

Suposa un pas important de cara a la plena reinserció psico-emocional. Es treballen el coneixement personal i autocontrol, els riscos de l’hàbitat del pacient i els comportaments saludables a desarrrollar.

Close Menu