En la recerca d’alliberament emocional, moltes persones amb ansietat, depressió o altres diagnòstics de salut mental recorren a l’alcohol com una via ràpida per a “sentir-se millor”. Tanmateix, quan aquest consum es combina amb psicofàrmacs, el resultat pot ser devastador per a la salut física i mental, ja que potencia o interfereix amb l’acció d’aquests medicaments.
Què són els psicofàrmacs?
Els psicofàrmacs són medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central per modificar l’estat d’ànim, la percepció, el comportament o els processos mentals. S’utilitzen per tractar diversos trastorns psiquiàtrics o neurològics, com l’ansietat, la depressió, l’esquizofrènia i els trastorns del son, entre altres.
Principals tipus de psicofàrmacs:
- Ansiolítics (tranquil·litzants): per a l’ansietat, l’estrès o l’insomni.
Exemple: diazepam, clonazepam, alprazolam (benzodiazepines). - Antidepressius: corregeixen desequilibris en neurotransmissors com la serotonina o la noradrenalina.
Exemple: fluoxetina, sertralina, escitalopram. - Antipsicòtics (neurolèptics): per a la psicosi, l’esquizofrènia o trastorns de l’ànim greus.
Exemple: risperidona, olanzapina, quetiapina. - Estabilitzadors de l’ànim: per al trastorn bipolar o depressió resistent.
Exemple: liti, valproat, lamotrigina. - Psicoestimulants: principalment per al TDAH o la narcolèpsia.
L’alcohol: un depressor que potencia riscos
L’alcohol és una droga que deprimeix el sistema nerviós central, cosa que ralenteix l’activitat cerebral, disminueix l’atenció, altera la percepció i pot induir somnolència o desinhibició. Per si sol, ja té un impacte rellevant sobre la coordinació, el judici i les emocions.
Quan l’alcohol es combina amb psicofàrmacs —com benzodiazepines (ansiolítics) o antidepressius—, els seus efectes es potencien de manera perillosa, ja que la majoria també afecten el sistema nerviós central.
Aquesta combinació pot provocar:
- Sedació excessiva: somnolència intensa que interfereix amb les activitats habituals.
- Pèrdua de coordinació motora: augment del risc de caigudes, accidents o lesions.
- Dificultats cognitives: alteracions en la memòria, l’atenció i el judici.
- Depressió respiratòria: una desaceleració de la respiració que pot esdevenir letal.
- Pèrdua de consciència o coma: per l’efecte sedant combinat.
- Sobredosi accidental: sovint per subestimar la intensitat de la combinació.
- Recaigudes en persones en tractament per addiccions o trastorns de l’ànim.
La falsa sensació d’“alleujament” és enganyosa: amb el temps, aquesta mescla empitjora els símptomes originals, reforça la dependència creuada i dificultarà el procés terapèutic.
Un risc silenciós: la dependència creuada
Una de les amenaces més subestimades en combinar alcohol amb psicofàrmacs és la dependència creuada. Això passa perquè el cos i la ment s’“acostumen” a la presència simultània d’aquestes substàncies, de manera que, en absència d’una, intensifica el desig per l’altra.
Amb altres paraules, al voler deixar l’alcohol, es pot augmentar la necessitat del psicofàrmac, i viceversa. Aquest fenomen perpetua el cicle addictiu i complica la recuperació.
Moltes persones no en són conscients perquè prenen la medicació amb recepta mèdica. No obstant, en mesclar-la amb alcohol —encara que sigui en quantitats “socials”— es genera una tolerància accelerada, que a llarg termini pot convertir l’auto-medicació en una necessitat constant per funcionar, dormir o “estar bé”.
La dependència creuada és insidiosa: no sempre comença amb un consum elevat, sinó amb la aparent recerca d’un equilibri emocional. Per això és vital no menystenir el risc i consultar amb professionals al situar-se davant qualsevol senyal d’alerta.
Efectes a llarg termini
L’ús combinat i sostingut d’alcohol amb psicofàrmacs pot provocar:
- Dany hepàtic sever.
- Trastorns de l’ànim resistents al tractament.
- Aïllament social i deteriorament de relacions.
- Fracàs laboral o acadèmic.
La sortida: tractament integral
Sortir d’aquest cercle és possible, però requereix un tractament professional. Aquest ha d’incloure:
- Desintoxicació mèdica supervisada.
- Terapia psicològica i suport emocional.
- Acompanyament psiquiàtric personalitzat.
- Participació en grups de suport i treball amb la família.
Una alerta necessària
Allò que comença com una recerca de calma pot acabar en una dependència que s’amaga darrere d’una recepta mèdica o una copa després de la feina. Però hi ha un altre camí. Si tu o algú proper us trobeu en aquesta situació, no esteu sols. Buscar ajuda és el primer pas cap a una vida més conscient, saludable i lliure.
Pot interessar-te també:
