Quan parlem de dol, solem pensar en la mort d’un ésser estimat. Però el dolor de la pèrdua adopta moltes formes que no sempre es reconeixen ni socialment ni clínicament. Aquests “dols invisibles” —com una ruptura sentimental, un avortament, una migració, una malaltia crònica o la pèrdua d’identitat— també poden desestabilitzar profundament la salut mental.
I en molts casos, es converteixen en el caldo de cultiu d’una addicció.
Per què un dol pot acabar en una addicció?
El dolor emocional profund associat a un dol no reconegut o no elaborat sol generar un malestar intens que cerca un alleujament urgent. I aquí és on entra la conducta addictiva:
L’alcohol, les benzodiazepines, el cànnabis o fins i tot les compres, el sexe o el menjar apareixen com a recursos immediats per:
• Distreure la ment del buit
• Anestesiar la tristesa o la culpa
• Evitar la por al canvi o a la soledat
• “Omplir” la pèrdua d’identitat
En paraules de la psiquiatra Marian Rojas Estapé, “l’addicció sovint sorgeix d’intentar calmar una emoció que no sabem gestionar”.
Què passa a nivell neurològic?
Les addiccions activen el sistema de recompensa cerebral, alliberant dopamina, serotonina i altres substàncies que generen un efecte momentani d’alleujament o plaer.
Quan una persona travessa un dol i no té prou recursos emocionals, el cervell pot “aprendre” que consumir o repetir una conducta compulsiva és l’única via per deixar de patir.
Amb el temps, aquest patró es reforça i el sistema dopaminèrgic es torna menys sensible, generant més compulsió, menys plaer i un deteriorament emocional cada vegada més gran.
Quins tipus de dols es vinculen amb més freqüència a l’inici d’una addicció?
• Ruptures sentimentals o divorcis: especialment quan hi ha dependència emocional.
• Avortament (espontani o voluntari): moltes dones no tenen un espai segur per elaborar l’experiència.
• Migració o exili: el síndrome d’Ulisses, descrit pel Dr. Joseba Achotegui, associa migració extrema amb estrès traumàtic crònic.
• Pèrdua d’un rol (jubilació, atur, maternitat frustrada, etc.): crisi d’identitat.
• Malalties cròniques: dol anticipat, frustració i dolor sostingut.
Què fer des de la teràpia?
A Forum Montau abordem aquests processos amb un enfocament integrador que considera:
Validació del dol invisible: no jutjar ni minimitzar el dolor.
Teràpies de regulació emocional: tècniques cognitives, sistèmiques i humanistes.
Prevenció de recaigudes: abordar el malestar que subjau a la conducta addictiva.
Treball amb l’entorn: familiars o cercles de suport que puguin comprendre el procés.
Senyals que el dol s’està complicant
- El dolor no disminueix amb el pas dels mesos o va a més.
- Apareix aïllament, dificultat per reprendre la rutina o desinterès per tot.
- Es recorre a l’alcohol, als fàrmacs o a altres substàncies per dormir o deixar de pensar.
- Hi ha sentiments intensos de culpa o ràbia que no es poden expressar.
Preguntes freqüents
Quant dura un dol normal?
No hi ha un termini fix, però amb el temps el dolor sol fer-se més suportable. Si passat un any continua impedint fer vida normal, convé consultar un professional.
És normal beure més després d’una pèrdua?
És freqüent, però és un senyal d’alerta: l’alcohol alleuja el malestar a curt termini i l’empitjora a mitjà termini.
Com puc acompanyar algú que està de dol?
Sent-hi present, escoltant sense presses i sense jutjar, i animant-lo a demanar ajuda professional si veus que el dolor s’allarga o que augmenta el consum.
No tot dol comença amb un enterrament, però sí que pot acabar en una addicció si no s’atén a temps. Les pèrdues invisibles també necessiten ser plorades, expressades i acompanyades. I encara que no hi hagi ritual ni comiat oficial, hi ha possibilitat de reparació emocional i de reconstrucció.
Si estàs travessant una pèrdua que ningú anomena, però que tu sents intensament, et podem ajudar a comprendre-la i sanar, abans que el dolor es converteixi en dependència.
Si et preocupa la teva relació amb l’alcohol o la d’algú proper, a Clínica Forum Montau t’acompanyem amb un tractament de l’alcoholisme adaptat a cada persona. Demanar ajuda és el primer pas.
