Actualment esteu veient Adaptació hedònica: per què el plaer dura tan poc i què té a veure amb les addiccions

Adaptació hedònica: per què el plaer dura tan poc i què té a veure amb les addiccions

Actualitzat: octubre de 2026 · Revisat per: Inés C. Lemmel, psicòloga general sanitària con número de col·legiada 5756 de Clínica Forum Montau

Resposta ràpida: l’adaptació hedònica és la tendència de l’ésser humà a acostumar-se al que és bo. Quan aconseguim una cosa que desitjàvem, l’alegria puja, però al cap de poc tornem a sentir-nos com abans i comencem a desitjar una altra cosa. En les addiccions aquest mecanisme es gira en contra: cada cop cal més quantitat de la substància o de la conducta per sentir el mateix, i el que va començar com una recerca de plaer acaba sent una manera de no sentir-se malament.

Què és l’adaptació hedònica?

És un procés psicològic pel qual ens habituem als canvis, tant bons com dolents, i amb el temps tornem a un nivell de benestar semblant al que teníem abans. Per això també es parla de la «roda hedònica»: correm darrere de la propera satisfacció, però el nivell de felicitat gairebé no es mou.

Un exemple quotidià: el mòbil nou, el cotxe o l’augment de sou ens fan molta il·lusió durant uns dies o setmanes. Després es converteixen en el que és normal i l’atenció se’n va cap a la següent cosa que volem.

Per què ens acostumem tan ràpid al que és bo?

Perquè el cervell està dissenyat per reaccionar davant del que és nou, no davant del que ja tenim. Quan alguna cosa ens dona plaer, s’activa el sistema de recompensa i s’allibera dopamina. Si aquest estímul es repeteix, la resposta es va fent més feble. Té sentit des del punt de vista evolutiu, perquè ens empeny a continuar buscant i millorant. Però també explica per què la satisfacció que ve de fora dura poc.

Quina relació té l’adaptació hedònica amb les addiccions?

En una addicció, aquest mecanisme s’accelera i s’intensifica:

  • Tolerància: cada consum produeix menys efecte que l’anterior, de manera que la persona necessita més quantitat o més freqüència per sentir el mateix.
  • El plaer es converteix en alleujament: amb el temps ja no es consumeix per sentir-se bé, sinó per deixar de sentir-se malament (ansietat, irritabilitat, malestar).
  • La resta perd valor: les activitats que abans donaven satisfacció (amics, aficions, feina, família) semblen planes al costat de la substància o la conducta.

Això passa igual en les addiccions a substàncies (alcohol, cocaïna, benzodiazepines…) que en les addiccions conductuals: joc, compres, mòbil, xarxes socials o pornografia.

Per què el plaer de consumir és tan efímer?

Perquè el que es busca és un pic de benestar, no un estat estable. Aquest pic puja ràpid i baixa igual de ràpid, i després queda un buit que convida a repetir. Passa amb una compra impulsiva, amb una aposta o amb una copa: l’emoció dura minuts i el desig de tornar-la a sentir apareix de seguida.

La societat de consum també reforça aquesta idea: la publicitat insisteix que el proper producte o la propera experiència ens farà més feliços, quan en realitat la satisfacció es dilueix en poc temps.

Com es pot trencar el cercle?

No es tracta de deixar de gaudir, sinó de canviar d’on ve el benestar:

  • Practicar la gratitud: fixar-se en el que ja tenim, no només en el que falta.
  • Apostar per les relacions: el vincle amb la família, la parella i els amics produeix un benestar més durador que qualsevol compra o consum.
  • Buscar activitats amb sentit: esport, aprenentatge, voluntariat o projectes personals, que generen satisfacció de manera més estable.
  • Introduir varietat i pauses: gaudir d’alguna cosa de tant en tant fa que conservi el seu valor.
  • Demanar ajuda professional quan la recerca de plaer ja no es controla. En el tractament d’una addicció es treballa precisament perquè el cervell torni a trobar recompensa en les coses quotidianes.

Preguntes freqüents

L’adaptació hedònica és dolenta?
No. És un mecanisme normal que també ens ajuda a recuperar-nos de les experiències negatives. El problema apareix quan ens porta a buscar estímuls cada vegada més intensos.

Què és la roda hedònica?
És una altra manera d’anomenar l’adaptació hedònica: la sensació de córrer sense avançar, perseguint una satisfacció que sempre queda enrere.

Totes les persones amb adaptació hedònica desenvolupen una addicció?
No. Tots experimentem adaptació hedònica. L’addicció depèn de molts més factors: genètics, psicològics, socials i del tipus de substància o conducta.

Es pot recuperar la capacitat de gaudir després d’una addicció?
Sí. Amb el tractament i el temps, el sistema de recompensa es reequilibra i les activitats quotidianes tornen a generar satisfacció.om.

Si tu o algú del teu entorn necessita ajuda, a Clínica Forum Montau t’acompanyem amb un tractament de l’addicció a les noves tecnologies adaptat a cada persona. Demanar ajuda és el primer pas.