Les amfetamines són estimulants sintètics que actuen directament sobre el sistema nerviós central, incrementant l’estat d’alerta, l’energia i l’autoconfiança, alhora que redueixen la gana, el cansament i l’avorriment. Es presenten en forma de pastilles o càpsules i, tot i que tenen usos mèdics molt concrets (narcolèpsia, TDAH) sota recepta estricta, la seva producció i venda il·legal estan molt esteses a Espanya.
Consum d’amfetamina a Espanya
Segons l’edició 2024 de l’Enquesta sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES), la prevalença de consum d’amfetamines en la població de 15–64 anys és la següent:
- Alguna vegada a la vida: 4,5 %
- Últims 12 mesos: 0,4 %
- Últim mes: 0,1 %
- Edat mitjana d’inici: 20,8 anys
A més, la mateixa enquesta mostra que el consum de metanfetamines alguna vegada a la vida se situa en el 1,3 %.
Aquests dades reflecteixen que, tot i que el consum d’amfetamines a Espanya continua sent minoritari, la seva presència en el mercat clandestí i el risc de tolerància i dependència justifiquen la necessitat de mantenir programes de prevenció específics i recursos de tractament accessibles.
Aquests indicadors nacionals contrasten amb les xifres globals (al voltant de 25 milions de consumidors) i evidencien una oferta creixent vinculada tant a laboratoris clandestins com a compravenda per Internet.
Orígens i context històric
Tot i que les amfetamines es van emprar clínicament als anys trenta per tractar l’asma i la narcolèpsia, a partir dels anys seixanta van proliferar els laboratoris il·legals que fabricaven pastilles —conegudes al carrer com a “speed”— per a un mercat cada cop més ampli: executius sotmesos a jornades maratonianes, persones que busquen perdre pes i adolescents que volen resistència nocturna a les festes.
Mecanisme d’addicció
Igual que la cocaïna, les amfetamines disparen la secreció de dopamina, serotonina i noradrenalina. Quan l’efecte desapareix, aquests neurotransmissors cauen per sota dels nivells basals, ocasionant un malestar intens i una ànsia de repetir la dosi per contrarestar-lo. Amb l’ús prolongat els receptors poden no recuperar-se del tot, perpetuant la dependència física i psicològica.
Efectes de l’ús crònic
- Psicosi estimulant: al·lucinacions, paranoia i un quadre similar a l’esquizofrènia paranoide.
- Trastorns de l’estat d’ànim: ansietat, atacs de pànic, depressió i canvis bruscos d’humor.
- Alteracions físiques: insomni, pèrdua de pes severa, malnutrició, dany cardiovascular i risc d’ictus.
- Tolerància i abstinència: necessitat de dosis creixents i síndrome d’abstinència amb fatiga, anhedònia i augment de gana.
Risc de conductes addictives associades
Segons dades de l’Enquesta ESTUDES 2023 del Ministeri de Sanitat, el 19,6 % dels adolescents de 14–18 anys ha consumit benzodiazepines alguna vegada a la vida, un 14,8 % en l’últim any i un 8,2 % en l’últim mes, i aproximadament la meitat d’aquests episodis va ocórrer sense recepta mèdica. Aquestes xifres situen els hipnosedants com la quarta substància psicoactiva més consumida en aquest grup d’edat, per darrere del tabac, l’alcohol i el cànnabis.
A més, la pràctica del policonsum —entès com l’ús simultani o alternat de diverses substàncies— afavoreix l’aparició de quadres de psicosi, atacs de pànic i comportaments de risc. La mateixa enquesta ESTUDES indica que prop del 10 % dels adolescents ha provat quatre o més substàncies psicoactives en l’últim any, fet que agreuja la complexitat del tractament i la probabilitat de recaigudes.
Més enllà de les xifres i dels estudis, darrere de cada cas de consum d’amfetamines hi ha una persona —un jove amb pors, pressions i expectatives— que busca respostes i alleujament. El nostre repte com a professionals de la salut mental és acompanyar-lo sense jutjar-lo, oferint-li informació honesta, recursos accessibles i un entorn on pugui expressar-se i sentir-se compres. Només així aconseguirem transformar la curiositat o la necessitat d’“un empentó extra” en un veritable impuls cap al seu benestar físic i emocional.
Actualització de l’article original, 12 de desembre de 2016.
