Durant dècades, l’addicció va ser interpretada com una feblesa de caràcter. Avui dia, en canvi, està àmpliament reconeguda com una malaltia cerebral crònica, amb alteracions neurobiològiques específiques. Així com la malaltia cardíaca afecta el cor o l’hepatitis al fetge, l’addicció “segresta” el cervell, interferint en el seu funcionament normal.
Més enllà de l’alcohol i les drogues
Universalment, es creia que només substàncies com les drogues o l’alcohol podien causar addicció. Avui sabem que conductes compulsives com el joc, les compres, el sexe, l’alimentació excessiva i fins i tot l’ús problemàtic de la tecnologia, activen els mateixos circuits cerebrals de recompensa, motivant comportaments addictius similars.
Circuit de recompensa i dopamina
La dopamina és clau en el plaer, la motivació i l’aprenentatge. Quan alguna cosa produeix plaer, es allibera al nucli accumbens, el “centre de plaer” del cervell. Les drogues poden augmentar aquesta alliberació de forma més intensa que les recompenses naturals, reforçant la conducta addictiva. Un dels descobriments més notables de les neurociències ha estat la identificació dels circuits de recompensa.
Es tracta de mecanismes de plaer que impliquen diferents regions cerebrals connectades mitjançant missatgers químics anomenats neurotransmissors. La dopamina és un missatger químic implicat en la motivació, el plaer, la memòria i el moviment, entre altres funcions. Al cervell, el plaer es produeix a través de l’alliberament de dopamina al nucli accumbens, una regió que els neurocientífics anomenen el “centre de plaer del cervell”. Justament, l’acció d’una droga addictiva funciona a partir de la seva influència en aquest sistema.
Alguns addictes arriben a focalitzar-se en aconseguir i gaudir de la droga excloent tots els altres aspectes de la seva vida: descuiden la família, la feina i la pròpia salut. Fins i tot sabent que s’estan destruint a si mateixos, continuen amb el consum i, a mesura que el mantenen, desenvolupen tolerància. Així, les dosis que inicialment utilitzaven per estimular-se ja no són eficaces i necessiten dosis més altes.
Transició del plaer a l’hàbit compulsiu
En les primeres etapes del consum, l’experiència sol estar motivada per la cerca de plaer: la substància o conducta produeix una alliberació intensa de dopamina, generant sensacions gratificants que el cervell registra com a alguna cosa que val la pena repetir. Tanmateix, amb el temps, el sistema de recompensa s’adapta. Aquest reforç dopaminèrgic no només genera plaer, sinó que activa mecanismes d’aprenentatge i memòria que fixen al cervell les senyals i contextos associats al consum.
Per exemple, una persona que fuma pot associar l’olor del tabac, la companyia de certs amics o un lloc concret amb la sensació plaent de fumar. Aquests estímuls, anomenats “desencadenants” o “cues”, poden, fins i tot anys després de l’abstinència, provocar una forta urgència de consumir de nou.
La neuroimatge ha demostrat que l’ús repetit i prolongat altera la disponibilitat i sensibilitat dels receptors de dopamina en regions clau com el nucli accumbens, la còrtex prefrontal i l’amígdala. Aquests canvis poden disminuir la capacitat de la persona per sentir plaer amb estímuls naturals (anedònia) i augmentar la rellevància de la substància o conducta addictiva en les seves prioritats.
Tot i que persisteix el debat científic sobre si aquestes alteracions són causa —és a dir, que algunes persones neixen amb un sistema dopaminèrgic més vulnerable— o conseqüència del consum crònic, l’evidència actual suggereix que ambdós factors interactuen. Això explicaria per què algunes persones poden consumir ocasionalment sense desenvolupar addicció, mentre que d’altres progressen ràpidament cap a un hàbit compulsiu que domina els seus pensaments, emocions i conductes.
Factors genètics i d’entorn
Un altre enigma recurrent és el comportament, sovint impulsiu, d’alguns consumidors de drogues. Novament apareix la pregunta sobre quina és la causa i quin és l’efecte. La vulnerabilitat genètica contribueix al risc de desenvolupar una addicció. Els estudis amb bessons i adopció mostren que al voltant del 40% al 60% de la susceptibilitat a l’addicció és hereditària. Però el comportament juga un paper clau, especialment quan es tracta de reforçar un hàbit. Cadascun de nosaltres ha de prendre decisions sobre si fem o no alguna cosa que volem fer (per exemple, desitjar menjar una xocolata però no fer-ho per evitar conseqüències negatives a mitjà termini). A vegades això no es pot controlar, però la majoria de vegades sí. En les persones addictes, aquest control és molt difícil.
Una malaltia sense cura, però tractable
L’addicció no és una elecció. Qui la pateix pot trencar vincles, salut i estabilitat, però tot i així no aconsegueix resistir el consum. Com altres malalties cròniques (hipertensió, asma), no té cura, però sí tractament sostingut. L’addicció s’aprèn i s’emmagatzema com a memòria al cervell, per la qual cosa la recuperació és un procés lent. Fins i tot després d’abandonar, per exemple, el consum de drogues, durant setmanes, mesos o fins i tot anys, l’exposició al lloc de la compra, passar per un carrer on es consumia o trobar-se amb persones que encara consumeixen pot provocar un fort impuls per tornar-hi.
Hi ha una sèrie de tractaments que han demostrat eficàcia, generalment combinant estratègies d’autoajuda, psicoteràpia i rehabilitació. Per a alguns tipus d’addiccions, certs medicaments també poden ajudar.
Entendre l’addicció com una malaltia i no com un defecte moral és un canvi cultural i científic que salva vides. Aquest enfocament redueix l’estigma, obre la porta a l’empatia i fomenta la recerca d’ajuda sense por ni vergonya.
Tanmateix, el coneixement per si sol no és suficient: la veritable transformació es produeix quan la societat sencera assumeix que prevenir, tractar i acompanyar qui pateix una addicció és una responsabilitat col·lectiva.
La ciència ens mostra el camí; la compassió i el compromís social són els que el fan transitable.
Fonts:
- National Institute on Drug Abuse (NIDA). Reported use of most drugs among adolescents remained low in 2024. Disponible a: nida.nih.gov
- American Addiction Centers. Addiction Statistics 2024. Disponible a: americanaddictioncenters.org
Primera edició de l’article: 17 abril 2017. Actualitzat: 12 agost 2025
