Una recaiguda no es produeix de manera sobtada. Encara que el retorn al consum o a una conducta addictiva pugui semblar inesperat, en realitat és el resultat d’un procés gradual que implica tant aspectes emocionals com neurobiològics. Comprendre què passa al cervell abans, durant i després d’una recaiguda permet prevenir-la de manera més eficaç i oferir un millor acompanyament a les persones que estan en procés de recuperació.
Què és una recaigudaLa recaiguda es defineix com el retorn a una conducta addictiva després d’un període d’abstinència o control. No s’ha d’interpretar com un “fracàs”, sinó com un senyal d’alerta del sistema emocional i biològic de la persona. Des d’una perspectiva terapèutica, una recaiguda pot ser una oportunitat d’aprenentatge si s’aborda amb consciència i sense judici.
Canvis neurobiològics en la recaiguda
L’addicció provoca alteracions en el funcionament cerebral, especialment en tres àrees clau:
Sistema de recompensa (dopamina)
Durant el consum, les substàncies addictives estimulen l’alliberament de dopamina en el circuit mesolímbic, generant sensacions de plaer. Amb el temps, el cervell s’adapta a aquests nivells elevats de dopamina, reduint-ne la sensibilitat i fent que les activitats quotidianes resultin menys gratificants. Durant una recaiguda, el cervell recorda aquella gratificació intensa i respon amb un desig urgent (craving), fins i tot sense necessitat de consum físic.
Còrtex prefrontal (autocontrol i presa de decisions)
El còrtex prefrontal és responsable de funcions executives com la planificació, la reflexió i el control d’impulsos. Les addiccions debiliten el seu funcionament, cosa que dificulta la presa de decisions racionals. En moments d’estrès, cansament o ansietat, el cervell prioritza el alleujament immediat, i aquesta zona perd el control sobre la conducta.
Amígdala i sistema límbic (memòria emocional i estrès)
L’amígdala emmagatzema records emocionals associats al consum, com la sensació d’alleujament del dolor o de l’ansietat. Davant situacions similars, es reactiva la necessitat de repetir la conducta addictiva.
El cicle emocional de la recaiguda
- Tensió interna: acumulació de malestar emocional no expressat ni canalitzat.
- Desconnexió: aïllament, vergonya, pensaments negatius com “no puc més” o “això no té sentit”.
- Craving: desig intens de consumir o realitzar la conducta addictiva com a via d’escapament.
- Recaiguda: alleujament temporal seguit de culpa, que genera més malestar i augmenta el risc de repetir el cicle.
Estratègies per a la prevenció de recaigudes
Identificar senyals primerenques
- Canvis en l’estat d’ànim.
- Aïllament social.
- Negació del malestar.
- Justificació de “petits permisos”.
Regular emocions en lloc d’evitar-les
- Practicar mindfulness, tècniques de respiració o escriptura emocional.
- Buscar suport abans que el desig sigui incontrolable.
Activar la xarxa de suport
- Contactar amb terapeutes, grups de suport o persones de confiança davant senyals d’alerta.
- No esperar a “tocar fons” per demanar ajuda.
Enfortir l’autocura bàsica
- Mantenir una bona higiene del son i una alimentació equilibrada.
- Evitar situacions d’estrès excessiu.
- Establir rutines que connectin amb el plaer natural i saludable.
Reencuadrar la recaiguda
- Si passa, evitar la culpa paralitzadora.
- Analitzar què l’ha desencadenat, quines emocions no estaven ateses i com prevenir futures recaigudes.
Aquestes estratègies estan avalades per enfocaments terapèutics com la prevenció de recaigudes basada en el mindfulness, que ha demostrat ser eficaç en la reducció de la reincidència en conductes addictives.
La recaiguda no és un signe de debilitat, sinó una manifestació que el cervell encara està en procés de recuperació.
En el tractament de les addiccions, no n’hi ha prou amb evitar la substància o la conducta; cal reconstruir el vincle amb un mateix, gestionar les emocions i trobar maneres saludables d’experimentar plaer.
Comprendre els canvis neurobiològics i emocionals que es produeixen durant una recaiguda permet avançar cap a una recuperació més sòlida i compassiva.
