Com a familiar, adonar-te que alguna cosa no va bé amb el consum d’alcohol d’una persona estimada pot ser molt angoixant. Potser no es tracta de borratxeres evidents ni d’escenes dramàtiques, però alguna cosa ha canviat: el caràcter, els hàbits, la manera de beure. Intueixes que hi ha un problema, però no saps si és “prou greu” com per preocupar-te ni com actuar sense trencar el vincle.
Aquest article està pensat per ajudar-te a identificar senyals, entendre que l’alcoholisme no sempre té una cara visible i, sobretot, orientar-te per saber quan i com fer el pas de parlar i acompanyar.
Més enllà de l’estereotip: l’alcoholisme funcional
Encara persisteix la idea errònia que una persona amb problemes d’alcohol és aquella que està constantment embriagada, ha perdut el control de la seva vida o ha tocat fons. Aquest estereotip —alimentat per pel·lícules i discursos socials— invisibilitza una realitat cada cop més habitual: l’alcoholisme funcional.
Moltes persones amb una relació problemàtica amb l’alcohol mantenen una imatge externa de normalitat. Van a treballar puntualment, compleixen amb les seves responsabilitats familiars, paguen les seves factures i, als ulls dels altres, “fan una vida normal”. Però darrere d’aquesta normalitat hi ha una dependència silenciosa, una necessitat de consumir alcohol per afrontar l’ansietat, dormir, desconnectar o simplement “funcionar”.
Aquest tipus d’alcoholisme pot passar desapercebut durant anys, fins i tot per la mateixa persona que el pateix. El seu consum no sempre es tradueix en embriagueses visibles ni en problemes socials, però sí que provoca un deteriorament emocional, físic i psicològic progressiu.
Tipus d’alcoholisme: una mirada clínica
La tipologia de Jellinek (una referència clàssica en addiccions) identifica diversos tipus d’alcoholisme:
- Alfa: consum per alleujar malestars emocionals, però sense pèrdua de control física.
- Beta: consum excessiu sense dependència física, però amb conseqüències físiques o socials.
- Gamma: dependència progressiva amb pèrdua de control (el més habitual clínicament).
- Delta: consum diari amb incapacitat d’abstenir-se, però sense embriagueses visibles.
- Èpsilon: patró episòdic de consum compulsiu (“atracones”).
L’alcoholisme funcional pot situar-se entre els tipus Beta, Delta o Gamma, segons la gravetat del consum i el seu impacte en la vida quotidiana.
Senyals d’alerta
Potser no veus la persona embriagada, però pots detectar indicis com:
- Canvis d’humor sense explicació clara.
- Necessitat constant d’una copa “per relaxar-se”.
- Irritabilitat o evasió quan se’n parla.
- Consum ocult o d’amagat.
- Justificació del consum (“jo ho controlo”, “m’ho mereixo”, “tothom beu”).
- Dificultat per complir compromisos si no ha begut.
Com parlar del problema?
Parlar amb un ésser estimat sobre el seu consum d’alcohol pot ser una de les converses més difícils… però també una de les més necessàries. La manera com ho facis pot influir en la seva disposició a escoltar i canviar.
Prepara’t emocionalment
Abans de parlar, revisa les teves pròpies emocions. Pregunta’t:
- Des d’on vull parlar: des de la por, la ràbia o la cura?
- Estic disposat/da a escoltar sense imposar?
Una actitud tranquil·la i empàtica augmenta les probabilitats de ser escoltat.
Tria el moment i el lloc adequats
Evita parlar quan la persona ha begut, està alterada o envoltada d’altres persones. Busca:
- Un moment de calma, sense presses.
- Un espai privat, segur i sense interrupcions.
Parla des del que tu observes i sents
Utilitza el llenguatge del “jo sento / jo observo” en comptes d’acusar:
- “Estàs bevent massa i això t’està destruint.”
- “He notat que últimament beus més sovint i em preocupa com t’està afectant. Em fa mal veure’t així.”
Evita etiquetes com “alcohòlic”, “malalt”, “addicte”. De vegades, la frase més potent és: “em preocupa el teu benestar.”
Evita sermons o retrets
No és moment per recordar errors passats ni per aplicar càstigs. L’objectiu no és guanyar una discussió, sinó obrir una porta al diàleg.
Ofereix ajuda concreta
- “T’agradaria que busquéssim junts un professional per parlar d’això?”
- “Podríem demanar hora amb el teu metge.”
- “Conec un centre on ens poden orientar.”
A vegades, la persona necessita que li posis fàcil el primer pas, sense sentir-se sola ni forçada.
Prepara’t per la negació
És habitual que la resposta inicial sigui negació, minimització o fins i tot enuig. És una defensa natural. No et desanimis. Encara que en aquell moment no ho reconegui, la conversa queda sembrada.
Parlar és un acte de cura, no de control. Encara que no vegis un canvi immediat, el teu gest transmet un missatge poderós: “m’importes, estic aquí per tu.”
Reconèixer un problema no és condemnar ningú. És fer el primer pas cap al canvi. Moltes persones amb un trastorn per consum d’alcohol neguen la situació durant anys, però una escolta empàtica i un acompanyament ferm poden marcar la diferència.
També et pot interessar: TRACTAMENT DE L’ALCOHOLISME
