En l’àmbit de la medicina interna, l’ús d’hipnosedants, especialment benzodiazepines, s’ha convertit en un tema de debat a causa dels possibles efectes secundaris i el risc d’abús. Al recent Congrés Nacional de Medicina Interna, experts van discutir les complexitats i reptes en l’us d’aquestes substàncies, que, encara que eficaces per a diversos trastorns, requereixen un ús controlat i personalitzat en cada pacient.
Riscos i beneficis de les benzodiazepines
Les benzodiazepines es prescriuen comunament per tractar trastorns d’ansietat, insomni i abstinència alcohòlica, entre d’altres. Tot i això, els especialistes insisteixen que s’han d’usar amb precaució i per períodes limitats, ja que el consum prolongat augmenta el risc de dependència i tolerància. Això significa que el pacient necessita dosis cada vegada més grans per obtenir el mateix efecte, cosa que pot portar a un trastorn per ús de substàncies. En molts casos, el consum prolongat pot derivar en efectes adversos, com ara la depressió respiratòria i el risc de caigudes, especialment en persones grans.
La importància de la deprescripció i el tractament individualitzat
Per mitigar els riscos associats a l’ús de benzodiazepines i altres hipnosedants, els internistes recomanen la pràctica de la deprescripció, és a dir, la reducció o l’eliminació controlada d’aquests fàrmacs quan ja no són necessaris. En aquest procés, cada cas s’ha d’avaluar de manera individual per garantir que els beneficis superin els riscs. Segons el Dr. Daniel Fuster, la durada del tractament amb benzodiazepines no hauria de superar les quatre a vuit setmanes, i cal prioritzar intervencions com la teràpia cognitivoconductual abans de recórrer a aquests medicaments.
Tractament del trastorn per ús de benzodiazepines i altres hipnosedants
L’abordatge terapèutic per al trastorn per ús de benzodiazepines implica una disminució gradual de la dosi per reduir els símptomes d’abstinència, a més de psicoteràpia individual i grupal. Per als pacients amb trastorn per ús d’opioides, es pot considerar l’ús de medicaments com la metadona o la buprenorfina/naloxona, en combinació amb educació sanitària per prevenir sobredosi.
L’ús d’hipnosedants i opioides en el tractament de condicions cròniques s’ha de manejar amb una cura extrema, atesa la seva capacitat de generar dependència i tolerància. Els internistes tenen un paper crucial en la reavaluació constant d’aquests tractaments i en la implementació d’estratègies de deprescripció quan cal, prioritzant sempre el benestar i la seguretat dels pacients. La conscienciació i l’educació sobre l’ús responsable d’aquestes substàncies, tant a nivell mèdic com a la població general, és clau per prevenir el seu abús i minimitzar els riscos associats.
Si sospites que tu o algú del teu entorn ha generat addicció als hipnosedants, no dubtis a contactar-nos perquè t’orientem sobre el tractament específic per a la desintoxicació de psicofàrmacs.
