Ningú comença un tractament amb opiacis pensant que desenvoluparà una addicció. Es comença per una operació, un dolor crònic o un tractament oncològic, seguint al peu de la lletra la pauta que ha indicat el metge. I tanmateix, és exactament així com sol començar: no amb un consum de risc, sinó amb una recepta perfectament legítima que, setmanes o mesos després, s’ha convertit en alguna cosa difícil de deixar.
En aquest article expliquem què són els opiacis, per què generen dependència amb tanta facilitat i quins senyals indiquen que un tractament mèdic s’ha convertit en un problema.
Què són els opiacis
Els opiacis són substàncies, naturals o sintètiques, que actuen sobre els receptors opiacis del sistema nerviós central, bloquejant la percepció del dolor i produint, a més, una sensació de benestar i sedació. Inclouen des d’analgèsics d’ús hospitalari i ambulatori (morfina, oxicodona, fentanil, tramadol) fins a substàncies com l’heroïna, d’ús exclusivament recreatiu i il·legal.
Per a què s’utilitzen
La seva indicació principal és el tractament del dolor moderat a sever: postoperatori, oncològic, o de patologies cròniques on altres analgèsics no són suficients. També s’utilitza la metadona, un opiaci d’acció prolongada, en programes de tractament de l’addicció a l’heroïna.
Per què generen dependència amb tanta facilitat
Els opiacis actuen sobre el mateix sistema de recompensa cerebral que altres substàncies addictives: a més d’alleujar el dolor, produeixen una sensació d’eufòria i benestar que el cervell tendeix a “voler repetir”. Amb l’ús continuat apareix tolerància —cal més dosi per aconseguir el mateix efecte— i dependència física, de manera que interrompre el tractament de cop pot provocar una síndrome d’abstinència.
Això explica per què l’addicció als opiacis pot desenvolupar-se fins i tot en persones que van començar a prendre’ls per una prescripció mèdica legítima per al dolor, sense cap historial previ de consum de substàncies.
Senyals d’alerta d’un ús problemàtic
- Necessitar dosis cada vegada més altes per notar el mateix alleujament del dolor.
- Prendre el medicament abans del que estava pautat o combinar-lo amb altres substàncies sedants (alcohol, benzodiazepines), cosa que a més incrementa el risc de sobredosi.
- Sentir ansietat o malestar físic en plantejar-te reduir o deixar el tractament.
- Buscar el fàrmac pel seu efecte de benestar, més enllà de l’alleujament del dolor original.
El risc de combinar opiacis amb altres substàncies
Combinar opiacis amb alcohol, benzodiazepines o altres depressors del sistema nerviós central multiplica el risc de depressió respiratòria i sobredosi, una de les complicacions més greus associades a aquests fàrmacs. Qualsevol tractament amb opiacis ha de seguir estrictament la pauta mèdica, sense combinar-lo amb altres substàncies sense consultar-ho abans.
Què fer si sospites que hi ha dependència
Si un tractament amb opiacis s’està allargant més del previst, si notes que necessites més dosi, o si et preocupa el consum d’un familiar, el més recomanable és consultar-ho amb el metge prescriptor o amb un centre especialitzat abans de modificar la pauta pel teu compte. La retirada d’opiacis en casos de dependència establerta requereix, igual que passa amb l’alcohol o les benzodiazepines, un procés supervisat.
A Clínica Forum Montau oferim una primera valoració gratuïta per avaluar la teva situació i acompanyar-te en un procés de retirada segur si cal.
