Les societats mèdiques d’Atenció Primària (SEMG, SEMERGEN i SEMFYC), conjuntament amb la Federació d’Infermeria (FAECAP), Farmàcia (SEFAC) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’alcohol, l’Alcoholisme i les altres Toxicomanies (Socidrogalcohol) presenten la Guia de l’Bon Ús de les Benzodiazepines.
Augment de l’ús de benzodiazepines
És important fer una reflexió pel que fa al bon o mal ús d’aquestes substàncies. En els últims anys s’ha observat un gradual augment del consum d’hipnosedants, amb una utilització important i predominant entre el gènere femení i amb una incorporació preocupant del seu ús entre els joves també amb una preponderància femenina.
Parlaríem d’ús o mal ús, sota la premissa que no sempre es prescriuen o utilitzen en indicacions que requereixin aquest tipus de fàrmacs o durant un temps o posologia adequada.
Prescipció sense seguiment
Des de salut mental, neurologia, traumatologia i atenció primària, o més aviat des de gairebé totes les especialitats mèdiques es pot fer una prescripció que no sempre té el seu control i avaluació posterior, de manera que poden aparèixer problemes de iatrogènia.
D’altra banda, en ocasions són els mateixos pacients els que s’automediquen, seguint l’exemple del veí, d’un familiar o d’una consulta feta per internet, normalment utilitzant al «Dr. Google ».
Vivim en una societat competitiva, estressant i a el mateix temps amb persones que els costa enfrontar-se als problemes quotidians, que no volen patir i que recorren a la química per descansar, llevar-se la ansietat, o per dormir.
En definitiva, per desconnectar d’una realitat quotidiana que ens aclapara. No oblidem que hi ha circumstàncies a la vida que no són patològiques, sinó simplement situacions vitals que requereixen, en més d’una ocasió, una intervenció psicològica i farmacològica, però en altres n’hi haurà prou amb una teràpia psicològica o educació sanitària.
No podem medicalitzar a aquestes persones, perquè probablement, aquí incorrem en la iatrogènia. Estem parlant de situacions que provoquen ansietat, estrès o escenaris d’insomni, i caldria analitzar individualment quin és el problema, quines són les causes, i en principi recórrer a activitats alternatives, relaxació, canvi d’hàbits de vida.
Dependència a las benzodiazepines
En el cas d’aparèixer un trastorn per ús de benzodiazepines, una dependència, caldria fer un canvi de fàrmacs o fins i tot una retirada, però mai hauríem de permetre mantenir les pautes i dosis més enllà dels temps i quantitats terapèuticament establertes. I especialment analitzar les circumstàncies personals i possibles conflictes abans de medicalitzar excessivament.
Valoraríem l’estil de vida, la higiene, els aliments, l’exercici, les activitats complementàries i un altre tipus de teràpies que estiguin contrastades per tractar l’ansietat o l’insomni, amb la idea de fer un tractament més adequat a cada persona, més enllà de solucionar parcial i provisionalment la simptomatologia.
Sabem que en ocasions el poc temps de què es disposa a les consultes, o el pensar que hi ha consums de substàncies o problemes concomitants que tenen major risc ens permet mantenir certes prescripcions i realment això seria mantenir una inadequada praxi.
L’informe del Relator especial sobre el dret de tota persona a gaudir del més alt nivell de vida possible de salut física i mental, promulgat per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 28 de març de 2017, fa especial èmfasi en el risc de predomini del model biomèdic davant altres models més integrals de tipus psicosocial.
A l’entendre que els trastorns de salut mental van més enllà de mer «desequilibri químic», el que aproparia la salut mental i la física i la medicina general, ajudant a eliminar progressivament l’estigmatització.
Alternativa terapèutica
Tot això ens convida a treballar amb un enfocament dels problemes que comprengui diferents alternatives terapèutiques més enllà d’una solució farmacològica. Entendre a l’malalt, és entendre la persona. Amb això no pretenem negar el potencial i utilitat terapèutica de les benzodiazepines, a canvi, sabent de la seva utilitat, quedarien reservades per a situacions realment patològiques de necessitat clínica per a cada circumstància i pacient.
Convidem doncs a una anàlisi detingut, detallat i individualitzat abans de l’ús d’uns fàrmacs que poden presentar un potencial addictiu i efectes nocius en cas d’una mala utilització per part dels pacients, el que obligaria a un major control en la seva prescripció i presa.
Descarrega’t la Guia del Bon Ús de les Benzodiazepines
