Abans de demanar ajuda: el pes invisible de la vergonya i la culpa
Per a moltes persones, el pas més difícil no és deixar de consumir, sinó atrevir-se a demanar ajuda.
Darrere del silenci i la resistència hi ha, sovint, dues emocions molt potents: la vergonya i la culpa.
La vergonya apareix quan una persona se sent “defectuosa”, “fracassada” o “indigna” de ser ajudada. És una emoció que mira cap endins, que encongeix i aïlla.
La culpa, en canvi, es dirigeix cap al que s’ha fet: les decisions, els danys, les promeses incomplertes.
Totes dues són naturals i humanes, però en el context de l’addicció poden transformar-se en un mur que impedeix avançar.
Per això, el primer pas de tota recuperació comença quan algú es permet parlar del que sent sense por al judici.
Fer el pas: trencar el silenci
La vergonya i la culpa s’alimenten del silenci.
Com més s’amaguen, més poder tenen. La persona que viu atrapada en aquestes emocions pot arribar a pensar que “no mereix” ajuda o que ja és massa tard.
Trencar aquest cercle requereix valentia.
Demanar ajuda no vol dir reconèixer una feblesa, sinó decidir que la vida pot ser diferent.
En aquell moment, la vergonya perd força, perquè s’il·lumina amb quelcom més gran: el desig de canviar.
Cada història de recuperació comença així: amb un acte d’humilitat i sinceritat que obre la porta a la comprensió, a l’acompanyament i, sobretot, a l’esperança.
En tractament: mirar de cara la vergonya i la culpa
Un cop dins del procés terapèutic, les emocions que abans s’evitaven solen sortir a la superfície.
Apareix la vergonya en mirar enrere i recordar moments difícils; sorgeix la culpa en pensar en les conseqüències del consum, en els vincles danyats o en les oportunitats perdudes.
El treball terapèutic ajuda a mirar aquestes emocions sense jutjar-les. No es tracta de reprimir-les ni de quedar-s’hi atrapada, sinó de comprendre què ens volen dir.
La vergonya pot transformar-se en humilitat.
La culpa, en responsabilitat.
Totes dues poden ser el punt de partida d’un canvi real si s’aborden des de l’empatia, la comprensió i l’acompanyament professional.
En aquest procés, l’entorn segur que ofereix el tractament és fonamental: un espai on es pot parlar sense por, entendre què va passar i començar a perdonar-se.
Aprendre a distingir per poder sanar
Diferenciar la vergonya de la culpa és clau:
- La vergonya diu “sóc dolent”, i tendeix a paralitzar.
- La culpa diu “he fet alguna cosa malament”, i pot impulsar a reparar.
Quan es confonen, la persona es castiga sense avançar.
Quan s’aprenen a distingir, apareix la possibilitat de canvi.
La teràpia ajuda precisament a això: a separar la identitat de l’error, a entendre que un no és el seu passat i que sempre existeix l’opció de fer-ho millor.
Convertir el dolor en força
La recuperació emocional implica acceptar que el dolor forma part del creixement.
Transformar la vergonya i la culpa en motor de canvi vol dir aprendre a mirar-se amb compassió:
- Passar de l’autocrítica constant al reconeixement de l’esforç.
- De la culpa destructiva a la responsabilitat conscient.
- De la vergonya a l’orgull serè de qui decideix sanar.
Eines com l’escriptura terapèutica, la meditació o els grups de suport ajuden a alliberar el pes del passat i a descobrir que la veritable fortalesa no està a negar allò viscut, sinó a integrar-ho.
La vergonya i la culpa no desapareixen d’un dia per l’altre, però poden transformar-se.
Quan es treballen amb acompanyament i afecte, deixen de ser cadenes per convertir-se en arrels de canvi i d’autoconeixement.
Recuperar-se no és oblidar allò viscut, sinó reconciliar-se amb un mateix.
És mirar enrere amb comprensió, agrair l’aprenentatge i seguir endavant amb més consciència i serenor.
A Clínica Forum Montau creiem que recuperar-se també vol dir perdonar-se, reconstruir-se i tornar a mirar-se amb tendresa.
