Si alguna vegada t’has preguntat per què no pots simplement parar, per què hi ha dies que ho tens clar i d’altres en què tot s’ensorra, o per què voler deixar-ho no sembla suficient… la resposta té molt a veure amb el que passa dins del teu cervell.
Això no és una excusa. És neurociència. I entendre-ho pot ser el primer pas per deixar de culpabilitzar-te i començar a buscar l’ajuda adequada.
El cervell no va ser dissenyat per resistir l’addicció
El cervell humà té un sistema de recompensa la funció original del qual és molt senzilla: motivar-te a fer coses que garanteixen la teva supervivència. Menjar, relacionar-te, sentir-te segur. Cada vegada que fas alguna cosa que el cervell interpreta com a positiva, allibera una substància anomenada dopamina. Aquesta descàrrega de dopamina és el que perceps com a plaer, satisfacció o alleujament.
Les substàncies addictives, i algunes conductes com el joc o les apostes, activen aquest mateix sistema de recompensa, però d’una manera que res natural no pot igualar. El cervell rep un estímul tan intens i tan ràpid que la seva resposta és literalment aclaparadora.
El problema no és que siguis dèbil. El problema és que estàs utilitzant un sistema que no estava preparat per a una cosa així.
Què li passa al cervell després de consumir repetidament?
Amb el temps, el cervell comença a adaptar-se. I aquesta adaptació és el que converteix el consum ocasional en dependència.
Es necessita més per sentir el mateix
El cervell, saturat de dopamina artificial, comença a reduir els seus propis receptors. Necessites consumir més quantitat o amb més freqüència per assolir el mateix efecte. A això se’n diu tolerància.
Sense consum, el cervell entra en dèficit
Quan no consumeixes, el sistema de recompensa, acostumat a aquest nivell elevat d’estimulació, no pot funcionar amb normalitat. El resultat és la síndrome d’abstinència: malestar físic, ansietat, irritabilitat, insomni o una profunda tristesa.
El desig es converteix en un senyal d’alarma
Amb el temps, qualsevol estímul relacionat amb el consum —una olor, un lloc, una persona o una emoció— pot desencadenar un impuls intensíssim. No és un caprici. És el cervell interpretant aquest senyal com una necessitat de supervivència.
Per què voler deixar-ho no és suficient
Una de les parts del cervell més afectades per l’addicció és l’escorça prefrontal, que és precisament la que ens permet prendre decisions racionals, pensar a llarg termini i controlar els impulsos.
Dit d’una altra manera: l’addicció danya la part del cervell que més necessites per deixar l’addicció.
Per això no és una qüestió de força de voluntat. Quan el cervell es troba en aquest estat, l’impuls de consumir no arriba com un pensament racional que pots ignorar. Arriba com una urgència física, com la fam o el dolor. I la capacitat de resistir-lo es veu reduïda.
Això explica per què moltes persones poden saber perfectament que el consum els està destruint la vida i, tot i així, no poden parar.
Vol dir això que el cervell no es pot recuperar?
No. El cervell té una capacitat extraordinària de regeneració i adaptació, que els científics anomenen neuroplasticitat.
Amb el tractament adequat i el temps necessari, el cervell es pot reorganitzar. Els circuits danyats es poden reconstruir. L’escorça prefrontal pot recuperar funcions. El sistema de recompensa pot tornar a respondre als estímuls naturals.
Però això no passa per si sol. Passa amb acompanyament professional, amb un entorn que afavoreixi la recuperació i amb temps. Mesos, no dies.
Quins senyals indiquen que el cervell ja està en mode addicció?
No sempre és fàcil reconèixer-ho des de dins. Però hi ha alguns indicadors clars:
• Penses en el consum fins i tot quan no vols fer-ho.
• Intentes controlar la quantitat i no pots.
• Has deixat de gaudir de coses que abans t’agradaven.
• Sents que sense consumir no pots funcionar amb normalitat.
• Després de consumir, et sents pitjor, però ho tornes a fer.
• Has intentat parar diverses vegades sense aconseguir-ho.
Si et reconeixes en diversos d’aquests punts, no és un senyal que siguis una mala persona. És un senyal que el teu cervell necessita ajuda professional per sortir d’aquest cercle.
L’estigma és el principal obstacle
Un dels problemes més grans de l’addicció no és l’addicció en si mateixa, sinó com la societat la interpreta. Continuem vivint en un entorn on consumir en excés es veu com un fracàs moral, una manca de caràcter o una cosa que la persona podria solucionar si realment ho volgués.
Aquesta idea no només és falsa des d’un punt de vista científic: és perjudicial. Fa que la persona que pateix senti vergonya en lloc de buscar ajuda. I cada mes que passa sense tractament és un mes més en què el cervell continua adaptant-se en la direcció equivocada.
Entendre l’addicció com el que és —una malaltia que afecta el cervell— no és treure responsabilitat a ningú. És obrir la porta a la possibilitat de recuperar-se.
Per on es comença?
Si fa temps que estàs atrapat en aquest cercle, si has intentat parar sol i no has pogut, si la vida se t’ha anat fent cada cop més petita sense saber ben bé com ha passat… el següent pas no ha de ser enorme. Només ha de ser real.
A Clínica Forum Montau treballem amb persones que es troben exactament on ets tu ara. Sabem què està passant al teu cervell. I sabem que, amb l’acompanyament adequat, les coses poden canviar.
La primera consulta és gratuïta i completament confidencial. Pots trucar-nos al 900 802 408 o escriure’ns sense compromís.
No cal que ho tinguis tot clar per fer el primer pas.
