En el camí cap a la recuperació d’una addicció, no sempre allò visible és el més determinant. Hi ha vincles emocionals que, tot i no consumir-se com una substància, poden resultar igualment addictius: parlem de la dependència emocional. Aquest tipus de relació, on una persona diposita el seu benestar exclusivament en una altra, pot esdevenir un obstacle silenciós però potent per a la recuperació d’una addicció a substàncies o conductes.
Casos típics inclouen relacions de parella marcades pel control o la idealització, vincles familiars amb dinàmiques tòxiques, o amistats que reforcen la necessitat constant d’aprovació. En tots ells, la persona dependent emocionalment sol experimentar una necessitat intensa de proximitat, por a l’abandonament i una baixa autoestima, elements que poden reforçar o fins i tot desencadenar una conducta addictiva.
Durant un procés de desintoxicació o teràpia, la dependència emocional pot manifestar-se com a resistència al canvi, recaigudes després de ruptures sentimentals, o dificultats per mantenir l’autonomia emocional necessària en la recuperació. Per això, és fonamental abordar aquesta problemàtica de manera integral.
Des d’un enfocament terapèutic, treballar la dependència emocional implica molt més que trencar una relació perjudicial: requereix una feina profunda sobre l’autoconcepte, la capacitat d’establir límits i el desenvolupament d’eines per a la regulació emocional sense suports externs destructius. Només així es pot consolidar una recuperació genuïna i duradora.
1. Reforçar l’autoconcepte
Un dels pilars fonamentals en la recuperació és la reconstrucció de l’autoconcepte. Les persones amb dependència emocional solen tenir una imatge distorsionada d’elles mateixes, basada en la validació externa o en la necessitat de ser acceptades per sentir-se valuoses. Aquest buit intern pot conduir a la recerca de substàncies o relacions com a formes d’anestesiar el dolor o omplir aquesta carència.
Treballar l’autoconcepte implica:
- Reconèixer les qualitats personals més enllà del rol que es desenvolupa en una relació.
- Fomentar l’autoestima mitjançant assoliments propis i no per aprovació externa.
- Substituir el judici intern per autocompassió i acceptació.
La persona aprèn que no necessita “ser estimada” per tenir valor, sinó que la seva vàlua és inherent, la qual cosa li dona una base més sòlida per sostenir la seva recuperació.
2. Establir límits saludables
Les persones amb dependència emocional sovint tenen dificultats per dir “no”, cedeixen davant la manipulació o senten culpa per posar les seves necessitats en primer lloc. Aprendre a establir límits és essencial per evitar relacions perjudicials que poden portar a recaigudes o a estats emocionals extrems.
L’establiment de límits permet:
- Protegir el benestar emocional i físic.
- Desenvolupar relacions més equilibrades i respectuoses.
- Evitar el desgast emocional que pot afavorir el desig de consum.
A la teràpia, es treballa per identificar quan i com posar límits, i per tolerar el malestar que de vegades genera el rebuig o la desaprovació dels altres.
3. Desenvolupar eines de regulació emocional
Moltes addiccions i relacions tòxiques tenen un mateix origen: la dificultat per tolerar el malestar emocional. Sense eines adequades, es recorre a l’evasió mitjançant substàncies o vincles disfuncionals. Per això, aprendre a gestionar les emocions de manera saludable és un component essencial en qualsevol tractament integral.
Algunes estratègies efectives inclouen:
- Mindfulness per reconèixer i acceptar emocions sense jutjar.
- Tècniques de respiració i relaxació per calmar el sistema nerviós.
- Diari emocional per identificar patrons i desencadenants.
- Psicoeducació sobre emocions bàsiques i la seva funció adaptativa.
Quan una persona aprèn a conviure amb la seva tristesa, frustració o por sense fugir-ne, comença a alliberar-se tant de l’addicció com de la dependència emocional.
Dependencia emocional
Desregulación emocional en adicciones
Importancia de la sobriedad emocional
