Una de les frases més habituals a les consultes d’addiccions és: “Jo no tinc cap problema, només consumeixo els caps de setmana”.
De fet, moltes persones que desenvolupen una addicció a la cocaïna no encaixen amb la imatge tradicional que es té d’algú amb un problema de consum. Treballen, mantenen relacions socials, compleixen amb les seves responsabilitats i, aparentment, tenen el control.
Tanmateix, la realitat clínica acostuma a mostrar una altra cosa: la pèrdua de control no apareix de cop. És un procés gradual, silenciós i sovint difícil de detectar per la mateixa persona.
La normalització social de la cocaïna ha contribuït a crear una falsa sensació de seguretat. Però darrere d’aquest suposat control hi ha un procés neurobiològic que modifica la manera com el cervell experimenta el plaer, la motivació i la presa de decisions.
Com actua la cocaïna al cervell?
Per entendre per què la cocaïna genera una dependència tan potent, és important comprendre què passa al cervell després del seu consum.
En condicions normals, el nostre organisme allibera dopamina quan realitzem activitats que afavoreixen la nostra supervivència i benestar: menjar, practicar esport, assolir objectius o compartir temps amb altres persones.
La dopamina actua com un senyal de recompensa. Ens motiva a repetir conductes beneficioses.
La cocaïna altera aquest sistema de manera artificial.
Quan una persona consumeix cocaïna, es produeix una alliberació massiva de dopamina en determinades àrees cerebrals. La sensació d’eufòria, energia, confiança i benestar és molt més intensa que qualsevol recompensa natural.
El problema apareix després.
Davant d’aquesta sobreestimulació, el cervell intenta adaptar-se reduint la sensibilitat dels seus receptors. Com a conseqüència, activitats que abans resultaven satisfactòries deixen de generar plaer.
A poc a poc, la persona comença a dependre de la substància per sentir-se bé o, fins i tot, per sentir-se normal.
La tolerància: quan cada vegada sembla que necessites més
Un dels mecanismes més importants de l’addicció és la tolerància.
Amb el temps, la quantitat de cocaïna que abans produïa eufòria deixa de generar els mateixos efectes. El cervell s’hi ha adaptat.
Això provoca que moltes persones augmentin la dosi o la freqüència de consum buscant recuperar les sensacions inicials.
Allò que va començar com una cosa ocasional pot convertir-se en una necessitat cada vegada més freqüent.
És un dels senyals més clars que el consum està evolucionant cap a una dependència.
El mite del consum social: “Només els caps de setmana”
La majoria de les addiccions a la cocaïna no comencen amb un consum diari.
Comencen amb normes aparentment inofensives:
- Només a les festes.
- Només els dissabtes.
- Només quan surto amb determinats amics.
- Només durant les vacances.
- Només un cop al mes.
Aquestes normes generen una sensació de control que tranquil·litza la persona.
Tanmateix, quan el cervell ja ha començat a associar la substància amb plaer, alleujament o desconnexió emocional, aquestes barreres acostumen a anar debilitant-se.
Allò que era un consum exclusiu de dissabte a la nit passa a incloure també el divendres.
Després apareix el consum en celebracions, sopars o reunions.
Més endavant, la cocaïna deixa d’estar associada únicament a la diversió i comença a utilitzar-se per afrontar situacions incòmodes: estrès laboral, conflictes personals, cansament emocional o avorriment.
En aquest moment, el consum ja no compleix una funció recreativa. S’ha convertit en una eina per gestionar emocions.
I és aquí on el risc d’addicció augmenta considerablement.
El baixó: la cara menys visible de la cocaïna
Moltes persones parlen de l’eufòria del consum, però poques coneixen la realitat de les hores i dies posteriors.
Quan desapareix l’efecte de la cocaïna, el cervell es troba en una situació de dèficit de dopamina i d’altres neurotransmissors relacionats amb el benestar.
És el que popularment es coneix com el “baixó”.
Durant aquest període poden aparèixer:
- Irritabilitat intensa.
- Ansietat.
- Tristesa o sensació de buit.
- Falta de motivació.
- Insomni.
- Cansament extrem.
- Pensaments negatius.
- Desconfiança o paranoia.
És precisament durant aquest estat quan apareix el craving o desig intens de tornar a consumir.
La persona ja no busca necessàriament l’eufòria inicial. Moltes vegades consumeix per deixar de sentir-se malament.
I així es perpetua el cicle.
Com saber si estic desenvolupant una addicció a la cocaïna?
Una de les característiques d’aquesta addicció és que acostuma a avançar abans que la persona sigui plenament conscient del problema.
Alguns senyals d’alerta són:
Penses sovint en la pròxima ocasió per consumir
Encara que no consumeixis durant la setmana, una part de la teva atenció està posada en quan ho tornaràs a fer.
Necessites la cocaïna per divertir-te
Les festes, reunions o sortides semblen menys atractives si saps que no hi haurà consum.
Organitzes la teva vida al voltant del consum
Comences a escollir amistats, plans o llocs en funció de la possibilitat de consumir.
Has intentat parar i no ho has aconseguit
Et promets que serà l’última vegada, però tornes a consumir quan apareix l’oportunitat.
Ocultes informació
Menteixes sobre horaris, despeses, quantitats consumides o persones amb qui has estat.
Apareixen problemes econòmics
Una part important dels teus recursos comença a destinar-se al consum.
Notes canvis físics o emocionals
Insomni, pèrdua de pes, irritabilitat, ansietat o dificultats per concentrar-te.
El risc físic que moltes persones desconeixen
Existeix la creença que els problemes greus apareixen únicament després d’anys de consum.
No és cert.
La cocaïna pot provocar conseqüències cardiovasculars importants fins i tot en persones joves i aparentment sanes.
Entre els riscos associats destaquen:
- Hipertensió arterial.
- Arrítmies.
- Infart de miocardi.
- Ictus.
- Convulsions.
- Problemes respiratoris.
Per això, no existeix un consum de cocaïna completament segur, encara que sigui esporàdic o limitat als caps de setmana.
Trencar el cicle és possible
Reconèixer que el consum ha deixat d’estar sota control no és un signe de debilitat.
És el primer pas cap a la recuperació.
L’addicció a la cocaïna no és un problema de manca de voluntat. Es tracta d’una alteració complexa que afecta el funcionament del cervell, la gestió emocional, les relacions personals i la qualitat de vida.
Per això, intentar superar-la en solitari acostuma a resultar extremadament difícil.
Amb suport professional és possible comprendre l’origen del problema, aprendre noves eines per gestionar les emocions i reconstruir una vida lliure de consum.
A Fòrum Montau acompanyem cada dia persones que pensaven que mai podrien sortir d’aquest cicle i que avui han recuperat el seu benestar, les seves relacions i el seu projecte de vida.
Si tu o algú proper esteu passant per aquesta situació, demanar ajuda pot ser el pas que ho canviï tot.
Perquè la recuperació no consisteix només a deixar de consumir. Consisteix a tornar a viure.
Altres articles d’interés:
Tractament per a la desintoxicació de la cocaïna
La cocaïna, un estimulant altament addictiu
